Mingun, la muntanya de maó

A Myanmar (Birmània), a les rodalies de Mingun, emergeix enmig d’un paisatge una mica desolat un curiós monticle amb aspiracions de ser un temple. Les ruïnes d’avui, són les restes d’una obra qualificada com una bogeria pròpia d’un rei, que evidentment, no reprimia els seus impulsos messiànics. L’inacabat temple de Mingun, va ser una obra pretensiosa, que per a la posteritat, va acabar convertida en una vistosa muntanya de maó.

                                                                                                                      Imatge de Damien HR

El temple Mingun, comença a construir-se l’any 1790, sota les indicacions del rei Bodawpaya. Per descomptat, el rei no imaginaria que el destí del seu projecte, era esdevenir una enorme pila de maons que molts asseguren, pot quedar-se amb el títol de la muntanya de maons més gran del planeta. Per una raó o altra, l’obra inacabada del temple Mingun, ens deixa sense la qual hagués estat la estupa budista més gran del món.Hi ha algunes llegendes curioses que intenten explicar la interrupció de la construcció: un astròleg hauria anticipat que la culminació del temple marcaria el moment de la mort del rei. Més creïble, resulta la versió que sobretot, sobraven desequilibris d’ordre econòmic per abandonar-la. El temple Mingun, passaria a la posteritat com la ruïna d’un somni inacabat. Avui només podem observar la base de maó del temple Mingun, que per si fos poc mostra enormes esquerdes, com a testimoni del terratrèmol de 1839:

El fallit temple de Mingun, funciona actualment amb un petit altar en el seu interior, amb la imatge de Buda, que serveix com a lloc de meditació. Per a més testimonis de l’anomenada “bogeria de Bodawpaya”, ha quedat per a la posteritat una gegantina campana, d’unes 90 tones de pes, que ens acosta a l’escala del tan esmentat temple.

El Sant Sopar

L’últim sopar, va ser una de les grans obres religioses en el qual Leonardo Da Vinci va pintar a Jesucrist consagrant l’acte de la comunió.

Per a molts pot ser una falta de respecte a les creences catòliques, altres s’ho prenen amb sentit de l’humor. No obstant això aquest quadre a inspirat a molts artistes per crear la seva pròpia versió d’aquesta famosa pintura. És per això que a Internet hi ha diferents versions del Sant Sopar, però amb els més diversos motius i personatges que van des de Star Wars, llego, zombis, sèries de TV o fins i tot  amb hippies.
Aquí et mostrem algunes de les diferents versions que de la xarxa, i recordeu tot bon treball és imitat:

El Sant Sopar Versió Els Sipmsons

És una característica de la sèrie de TV, parodiar diferents pel · lícules, art i música, en aquest cas li va tocar el torn a la obra de Da Vinci.

El Sant Sopar Versió Discoteca

El Sant Sopar Versió la Guerra de les Galàxies

El Sant Sopar Versió Super Hero

Els artistes del món del Còmic, no podien deixar de recrear aquesta escena al saló de la Justícia.

El Sant Sopar amb Cereals d’esmorzar

Imatge realitzada per l’artista Brian Stuckey, on totes les mascotes de les caixes de cereals es reuneixen per a brindar l’últim esmorzar.

El Sant Sopar Versió Video Jocs

Realitzada per un bloc de vídeo Jocs.

El Sant Sopar Versió Looney Tunes

El Sant Sopar Versió LEGO

NO podia faltar la versió del famós quadre recreada amb fitxes de LEGO.

El Sant Sopar Versió Militar

El Sant Sopar Versió Hippies

El Sant Sopar Versió Popeye

El Sant Sopar Versió Disney

El Sant Sopar Versió Lost

Ja sabem del final místic que va tenir la sèrie Lost, potser aquesta foto promocio llançada a 15 dies vista perquè comencés l’última temporada va ser un presagi d’aquesta.

El Sant Sopar Versió Científics

Vegem, ets capaç d’identificar a tots els comensals? Doncs són diferents científics com ara: Albert Einstein, Isaac Newton, Caharles Darwin, Carl Sagan, Louis Pasteur, GalileuGalilei, Marie Curie, Stephen Hawking …

El Sant Sopar Versió Marithé François Girbaud

Aquesta foto fou part d’una campanya de màrqueting, la qual va causar molt enrenou realitzada per l’empresa de roba Marité et François Girbaud que van idear una campanya publicitària basada en l’Últim Sopar de Leonardo. Al poc temps van haver de retirar les fotos de la major part d’Europa davant les acusacions de blasfèmia.

El Sant Sopar Versió Galactica

Imatge de la nova temporada de la sèrie de Televisió Galactica, aquests dies la pantalla de presentació del seu web va ser aquesta versió del Sant Sopar amb els protagonistes de la sèrie, on naturalment la posició de Judes és ocupada per Gaius Baltar.

Explicació científica de com Moisès va separar les aigües del Mar Roig en l’èxode.

I els vents van separar les aigües …

Un grup de científics asseguren que el famós passatge bíblic de l’Èxode, on Moisès separa les aigües del Mar Roig per alliberar el seu poble, podria haver estat causat per una sèrie de condicions meteorològiques. Us deixo l’article, a veure que opineu d’aquest.

Un fort vent de l’est que va bufar a la nit podria haver fet retrocedir les aigües del mar Roig de la forma descrita en les escriptures bíbliques i l’Alcorà i no Moisès, segons un experiment realitzat per investigadors nord-americans.

Simulacions d’ordinador, parteixen d’un estudi major sobre com els vents afecten a les aigües, van mostrar que el vent pot empènyer i fer retrocedir l’aigua quan una corba de riu es fon amb una llacuna costanera, ha assenyalat l’equip del Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica (NCAR per les seves sigles en anglès) i la Universitat de Colorado a Boulder. “Les simulacions encaixen de forma bastant propera amb el relat en l’Èxode”, va dir Carl Drews de NCAR, que va liderar l’estudi.

“La separació de les aigües es pot entendre mitjançant la dinàmica de fluids. Els vents mouen l’aigua d’una forma d’acord amb les lleis de la física, creant un passatge segur amb aigua a banda i banda i permetent després torna l’aigua de forma abrupta “, ha indicat.

Els textos religiosos difereixen lleument en el relat, però tots descriuen a Moisès guiant als israelites fora d’Egipte, per davant de l’Exèrcit del faraó uns 3.000 anys enrere. El mar Roig es va obrir per deixar a Moisès i els seus seguidors passar de forma segura, tancant-lo després sobre els perseguidors ofegant-los.

Reproducció virtual de la simulació:

Wat Kuan Lad, el Temple del milió d’ampolles.

No apte per bevedors assedegats

Aquest peculiar temple budista es troba a uns 600 quilòmetres al nord-oest de Bangkok, a la província es Sisaket. Els vilatans en diuen Wat Pa Maha Chedi Kaew Sisaket, encara que solen abreujar-lo en Wat Kuan Lad, que traduït significa Temple del milió d’ampolles.

El 1984, a algun budista després de la meditació profunda matutina, va tenir la genial idea de construir un temple amb ampolles de cervesa. A part de ser tota una oda al reciclatge, els budistes mataven diversos ocells d’un tret (no literalment!), ja que convertirien el lloc en un centre de visita obligada per al turisme amb el consegüent benefici econòmic que això comporta, obtindrien edificis amb molta llum i vistosos a sobre els sortiria pràcticament gratis la seva construcció. Els monjos Tailandesos van començar la recol·lecta d’ampolles i en poc temps, donades les moltes donacions que els van arribar de tots els punts del país, van aconseguir recol·lectar un milió i mig d’envasos.

Absolutament totes les estances del temple estan construïdes amb ampolles unides amb ciment, fins i tot els banys de turistes. Imagino aquests banys vistos des de fora … tot un calidoscopi de color. Bé, la qüestió és que el temple els ha quedat d’allò més espectacular i fins i tot en els interiors, els taps de les ampolles s’han usat per crear murals i mosaics.

No és mala idea la d’aquests monjos, ja que al cap de l’any, es compten per milers de milions les ampolles que no són reciclades i acaben en els abocadors. D’aquesta manera se’ls podria donar un bon ús.

Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, els Papes que van fer muntanyes de rocs…

Toquem avui un tema delicat que possiblement exaltarà a més d’un, però les coses són com són i així les explicaré. L’església ha lliurat sempre una batalla amb el seu propi personal corroït pel vici en la qual ha portat totes les de perdre. El problema ha estat que en molts casos les transgressions de la política oficial començaven a la cúspide.

Un dels primers papes, Sixt III (432-440), va ser jutjat per altres eclesiàstics per seduir a una monja. Va ser absolt després de citar en la seva defensa unes paraules de Crist: “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra”. En els segles següents, els tripijocs polítics i un procés d’elecció corromput va impulsar al càrrec a un candidat inversemblant darrere l’altre, davant la mirada impotent i horroritzada dels creients temorosos de Déu. De fet, són tants els vicaris de Crist que han estat denunciats com “el pitjor papa de la història” que hem de conformar-nos amb els deu de la llista:

1-Sergi III:

Conegut com “esclau de tots els vicis” pels seus cardenals, va arribar al poder després de conspiracion, intrigues i l’assassinat del seu predecessor, va tenir un fill amb la seva amant adolescent, trenta anys més jove que ell, la prostituta Marozia, el fill il·legítim de la parella passaria a ser el papa següent. Els més alts llocs del Vaticà s’adjudicaven mitjançant subhasta, com si fossin quincalla, i el papat va iniciar el conegut com “segle fosc”.

2-Joan XII:

Als seus setze anys, va ser acusat d’incest amb les seves dues germanes i de la invenció d’un catàleg de vergonyosos nous pecats. Descrit per un historiador de l’Església com “l’escòria mateixa”, va morir a els vint anys, quan el marit d’una de les seves amants va irrompre en el seu dormitori, descobert in fraganti el marit  li va “rebentar” el crani amb un martell.

3-Benet IX o Teofilacte:

Escandalitzava contínuament fins i tot als seus cardenals més curtits per vertint a nens petits al palau del Laterà. Penedit dels seus pecats, va abdicar per retirar-se a un monestir, però va canviar de parer i va tornar a ocupar el càrrec. Era “un desgraciat quecelebrava la immoralitat – va escriure sant Pere Damión -, un dimoni de l’infern disfressat de sacerdot”.

4-Bonifaci VIII:

Després de massacrar a la població sencera de la ciutat italiana de Palestrina, es va donar a arranjaments amb una dona casada i la filla d’aquesta i va adquirir renom a Roma com pedòfil desvergonyit. Va proclamar en cèlebres paraules que mantenir relacionssexuals amb nens no era més pecaminós que fregar una mà contra l’altra, la qual cosa hauria de servir per nomenar patró dels sacerdots de Boston dels nostres dies. El poeta Dante   fa una al·lusió clara de Dante al càstig que li espera al pontífex per haver cedit a la flaquesa de la simonia. A l’època es deia que Bonifaci VIII va obtenir el papat per mitjà de la corrupció i que una vegada l’havia aconseguit es va rescabalar amb els béns de l’església.

5-Climent VI:

Tota aparença de decòrum es va abandonar quan el papat es va traslladar a Avinyó, al sud de França, durant setanta-cinc anys. El poeta Petrarca va imposar al bon vivant Climent VI el nom de Dionís eclesiàstic pel nombre d’amants i la gravetat de la seva gonorrea. A la seva mort, cinquanta sacerdots van oferir la missa pel repòs de la seva ànima durant nou dies seguits, però l’enginy francès va concloure que això no era ni de bon tros suficient. El seu pontificat va estar caracteritzat per un nepotisme accentuat, que la majoria dels cardenals que va nomenar eren parents seus.

6-Sixte IV:

Instal • lat de nou a Roma, el papat va aconseguir el seu veritable punt més baix en el Renaixement (L’historiador de l’Església Eamon Duffy compara Roma amb el Washington de Nixon, “una ciutat de putes per compte de l’empresa i tripijocs polítics”.) Sixte IV, que va construir la Capella Sixtina, va tenir sis fills il • legítims, un d’ells amb la seva germana. Va recaptar un impost eclesiàstic sobre les prostitutes i cobrava als sacerdots per tenir amants, però els seus detractors sostenien que amb això l’únic que aconseguia era que augmentés la prevalença de l’homosexualitat en el clergat.

7-Inocenci VIII:

Aquest pontificat és recordat com l’Edat d’Or dels Bastards: va reconèixer a vuit fills il·legítims i se sap que en va tenir molts més, encara que entre enamoriscament i enamoriscament va trobar temps per posar en marxa la Inquisició. En el seu llit de mort va ordenar que una bonica mestressa de cria li donés llet fresca del seu pit.

8-Alexandre VI, El triomf del Nepotisme:

El despietat Roderic de Borgia, que va adoptar el nom d’Alexandre VI, va presidir més orgies que misses, va escriure Edward Gibbon. Un dels plats forts de la seva carrera va ser la “Justa de les putes” de 1501, en ​​què es va convidar a cinquanta ballarines a desvestir-se lentament al voltant de la taula del papa. Alexandre i els seus parents llançaven amb alegria castanyes a terra, i obligaven a les dones a prostrar als seus peus com si fossin porcs, després van oferir premis en forma de fines vestidures i joies per a l’home que pogués fornicar amb el major nombre de dones. Un altre dels passatemps d’Alexandre era veure copular als cavalls, el que li feia “destornillarese de riure”. Després de la seva mort -, el cos d’aquest papa va ser expulsat de la basílica de Sant Pere per considerar-lo massa malvat per ser enterrat en sòl sagrat. I va regalar títols eclesiàstics i militars als seus més propers parents.

9-Juli II:

És recordat per haver encarregat a Miguel Ángel els frescos del sostre de la Capella Sixtina. Va ser també el primer Papa que va contraure el “mal francès”, la sífilis, de gigolós de Roma. El Divendres Sant de 1508 no va poder deixar que els fidels besessin els seus peus per tenir-los completament coberts d’úlceres de la sífilis.

10-Juli III:

El romàntic recalcitrant Juli III es va enamorar d’un jove i ben plantat captaire a qui va veure barallant al carrer amb la granota d’un venedor ambulant. El papa va nomenar cardenal a aquell vailet analfabet de disset anys, el que va inspirar un poema èpic, “En elogi de la sodomia”, escrit probablement per un arquebisbe descontentament, dedicat en honor seu.

– – –

Per descomptat, no podem generalitzar i aquests personatges corruptes de l’església, tant abans com en els nostres dies, sempre han estat una minoria. La castedat en el món religiós és una de les estupideses de la història ja que mai s’ha entès la incompatibilitat de l’amor a Déu ia la família. Sigui com sigui, sembla que allò de “Predica amb el teu propi exemple” se solia passar per alt en les esferes Vaticanes.