El lloc de Leningrad al Sant Petersburg actual

Avui també m’agradaria compartir amb vosaltres uns fascinants muntatges fotogràfics de Serguei Larenkov (Сергей Ларенков) que fonen imatges preses durant el dramàtic Setge de St. Petersburg (greu episodi de la Segona Guerra Mundial), amb fotografies d’aquests mateixos llocs en el Sant Petersburg actual.Si acostumes a navegar per Internet és possible que l’hagis vist abans … en aquest cas espero que almenys serveixi per fer una mica de justícia amb el seu autor, que ha estat àmpliament plagiat.

Pots veure les fotografies de Larenkov en la seva bitàcola en livejournal. aqui us deixo amb algunes, al seu lloc web trobareu més…

El món des dels ulls d’un cosmonauta

Alguna vegada, segur que vau voler viatjar a l’espai, doncs bé, no us puc donar aquesta oportunitat però si que estigueu una mica més a prop dels ulls dels que ho han aconseguit

Un d’aquests casos és l’esplèndida galeria fotogràfica que el cosmonauta rus n º 100, Oleg Kotov, ha anat actualitzant mentre estava en òrbita a bord de l’Estació Espacial Internacional (tot just va tornar a la Terra el passat dimecres 2 de Juny). Aquesta galeria de fotos ha estat la segona ocasió en què un cosmonauta rus ha compartit les seves experiències estant en òrbita, després del simpàtic bloc que Maxim Suráev va actualitzar durant els seus sis mesos a la ISS (que també podeu llegir en anglès).

Entre les fotos de Kotov trobem tant vistes de la Terra, com imatges de la vida a bord de la ISS. Entre les primeres destacaria diverses imatges d’aurores, postes de sol i zones com Mallorca o els Emirats Àrabs. Entre les segones, les passejades espacials o una de Suráev amb “els seus amics“.

El Sant Sopar

L’últim sopar, va ser una de les grans obres religioses en el qual Leonardo Da Vinci va pintar a Jesucrist consagrant l’acte de la comunió.

Per a molts pot ser una falta de respecte a les creences catòliques, altres s’ho prenen amb sentit de l’humor. No obstant això aquest quadre a inspirat a molts artistes per crear la seva pròpia versió d’aquesta famosa pintura. És per això que a Internet hi ha diferents versions del Sant Sopar, però amb els més diversos motius i personatges que van des de Star Wars, llego, zombis, sèries de TV o fins i tot  amb hippies.
Aquí et mostrem algunes de les diferents versions que de la xarxa, i recordeu tot bon treball és imitat:

El Sant Sopar Versió Els Sipmsons

És una característica de la sèrie de TV, parodiar diferents pel · lícules, art i música, en aquest cas li va tocar el torn a la obra de Da Vinci.

El Sant Sopar Versió Discoteca

El Sant Sopar Versió la Guerra de les Galàxies

El Sant Sopar Versió Super Hero

Els artistes del món del Còmic, no podien deixar de recrear aquesta escena al saló de la Justícia.

El Sant Sopar amb Cereals d’esmorzar

Imatge realitzada per l’artista Brian Stuckey, on totes les mascotes de les caixes de cereals es reuneixen per a brindar l’últim esmorzar.

El Sant Sopar Versió Video Jocs

Realitzada per un bloc de vídeo Jocs.

El Sant Sopar Versió Looney Tunes

El Sant Sopar Versió LEGO

NO podia faltar la versió del famós quadre recreada amb fitxes de LEGO.

El Sant Sopar Versió Militar

El Sant Sopar Versió Hippies

El Sant Sopar Versió Popeye

El Sant Sopar Versió Disney

El Sant Sopar Versió Lost

Ja sabem del final místic que va tenir la sèrie Lost, potser aquesta foto promocio llançada a 15 dies vista perquè comencés l’última temporada va ser un presagi d’aquesta.

El Sant Sopar Versió Científics

Vegem, ets capaç d’identificar a tots els comensals? Doncs són diferents científics com ara: Albert Einstein, Isaac Newton, Caharles Darwin, Carl Sagan, Louis Pasteur, GalileuGalilei, Marie Curie, Stephen Hawking …

El Sant Sopar Versió Marithé François Girbaud

Aquesta foto fou part d’una campanya de màrqueting, la qual va causar molt enrenou realitzada per l’empresa de roba Marité et François Girbaud que van idear una campanya publicitària basada en l’Últim Sopar de Leonardo. Al poc temps van haver de retirar les fotos de la major part d’Europa davant les acusacions de blasfèmia.

El Sant Sopar Versió Galactica

Imatge de la nova temporada de la sèrie de Televisió Galactica, aquests dies la pantalla de presentació del seu web va ser aquesta versió del Sant Sopar amb els protagonistes de la sèrie, on naturalment la posició de Judes és ocupada per Gaius Baltar.

L’únic desert que s’inunda

És potser una de les més enlluernadores meravelles naturals del Brasil. A l’estat brasiler de Maranhao existeix un gegantí desert de dunes blanques conegudes com Lençois Maranhenses. El que fa increïble a aquest lloc succeeix entre els mesos de juny i setembre, quan les pluges abundants comencen a acumular aigua entre els desnivells de les dunes conformant gegantins estanys d’aigua verda i blava.

Encara que els llacs “visquin” tot l’any, és en aquests mesos quan estan més plens, ja que després es tornen escassos i fins arriben a assecar-se per complet en alguns casos. Increïblement tot i ser un desert, les pluges poden arribar en un any al rècord els 1,600 mm, gairebé 300 vegades el que plou al Sàhara. Els llacs, atractius per al turisme, són un lloc ideal per refrescar-vos, i aconsellen visitar-los empastifats en protector solar. Un lloc que diuen, és dels que cal conèixer abans de morir.

Per finalitzar el post, deixo unes imatges de l’impactant lloc, que molt al meu pesar no he fet perquè mai he visitat Brasil, potser seria hora d’anar pensant-ho?

i per si algú li interessa aprofundir en el Portuguès i la zona us deixo la pàgina del govern regional 

Una ciutat amb edificis desalineats

Si mirem en detall la foto, trobarem una anomalia que no és precisament un efecte òptic:

Si una ciutat com Pisa, deu gran part de la seva fama a una Torre inclinada, la de Santos al Brasil, és digne d’una meca turística de classe mundial. Però les seves torres inclinades, (que sumen unes 90), no tenen ni l’elegància de la Torre de Pisa, ni el potencial perquè els seus habitants se sentin orgullosos. I tot a primera línia de platja!

Les falles de les torres de Santos van ser de càlcul, d’una mala relació de materials, fonaments poc profunds, i d’un sòl que té una composició més sorrenca del normal, una combinació que ha donat a conformar en un sector del litoral de Santos un front d’edificis inclinats … però segons els perits i experts enginyers que van estudiar cada cas (són diversos els edificis extraordinàriament inclinats), diuen que no hi ha res del que preocupar-se. En aquest sentit alguns especialistes que van participar en la investigació de la Torre de Pisa, van assegurar també l’estabilitat d’aquesta.

La seguretat atorgada els va donar als habitants de Santos tranquil · litat, ja que habiten els edificis sense por a que puguin caure inesperadament, fent un efecte de “peces de dòmino”.

Els “predios tortos” de Santos, romanen habitats, encara que sembli que estiguessin a punt de començar un efecte “caiguda” com peces de dòmino. El cas més famós, és el del’edifici Nuncio Malzoni, el més inclinat, sotmès a tasques de correcció de la inclinació.Encara que són desenes, són una minoria dins d’una enorme ciutat com Santos, un municipi a l’Estat de Sao Paulo, que a més presumeix molt de la alta qualitat de vida, (entre les més elevades del Brasil).

Per finalitzar, els convido a veure una imatge on unes torres semblen a punt de caure, però a jutjar pels que gaudeixen la platja, no hi ha res de que preocupar-se.

Egipte, fa més d’un segle. (I)

Egipte, fa més d’un segle.

Primer lliurament de fotografies antigues d’Egipte. El 1849  Willkiam i Federic Langenheim van introduir la diapositiva: una imatge transparent sobre un vidre que podria ser projectada de forma ampliada amb un aparell que en aquell temps es coneixeria com “la llanterna màgica”.

Aquesta nova tecnologia va ampliar les ocupacions de la fotografia, permetent a imatges fotogràfiques ser vistes per una gran audiència. Amb diapositives, els conservadors dels museus i els educadors podrien il·lustrar les seves conferències, deixant veure elsestudis de tallats d’objectes o llocs del món sencer a tots els membres de l’audiència.

Totes les diapositives d’aquest post pertanyen al Museu de Brooklyn, la col·lecció va sercomençada pel conservador William Henry Goodyear a finals del segle XIX. Amb l’ajuda dels fotògrafs Joseph Hawkes i John McKecknie, Goodyear va reproduir una gran quantitat de llocs de rellevància arqueològica i arquitectònica de molts llocs del món. Moltes de les diapositives van ser pintades a mà per Hawkes per aconseguir un efectemés realista.

En aquesta ocasió us deixo una petita mostra de moments i llocs de la vida quotidiana a l’Egipte de finals del XIX i principis del XX.

Basar al Caire, segle XIX

Carrers de la zona vella

Pompey ‘s Pilar. Alexandria.

Transeünts. A El Caire

Nens asseguts en una plaça. El Caire.

Entrada a la piràmide de Keops

Temple de Kom Ombo. Finals del segle XIX i en l’actualitat.

Hagar el-Silsileh

Alexandria.

 Beduïns, Alexandria

Tomba dels Califes

Temple de Kalabsheh. Núbia

Cartells de cinema com en el segle XIX

Merchandising estil “retro”.

Imagineu com hagués estat el cinema d’acció fa uns segles?. Difícil, oi?, Si més no sabem com haguessin estat els cartells de cinema de pel · lícules més famoses d’aquest gènere fa uns “quants” anyets.Una web russa s’ha dedicat a fer aquestes litografies que representen com serien els cartells de cinema al segle XIX.

Així lluirien entre altres Spiderman, que obre el post,

Anaconda.

El senyor dels anells

Harry Potter

La guerra dels mons

Matrix

La guerra de les Galàxies

Terminator

Totes aquestes i algun més les podeu trobar en aquesta web: http://www.hiero.ru/Akuaku/Lubki/gallery?page=1