Per als amants dels llibres, ha succeït: Llibres lliures!

“L’Associació Llibres Lliures, basada en la solidaritat i la difusió de la cultura, obrirà el proper 30 d’agost la primera llibreria gratuïta de Catalunya al carrer Cantàbria, 72 de Barcelona.  L’objectiu de l’associació es fer arribar els llibres a totes aquelles persones que desitgin tenir-los (sense necessitat de tornar-los), d’una manera totalment gratuïta i difondre així la cultura, creant un projecte que lluiti contra la crisi.

Els llibres portaran un segell amb la llegenda: “Aquest llibre és lliure, ni es compra ni es ven”. Tothom que vulgui, podrà visitar l’associació i emportar-se els llibres sense cost: es dóna la voluntat. Aquest model de llibreria, basat en la solidaritat de les persones,  ja funciona des de fa un any a  la Librería Libros Libres de Madrid.

Llibres Lliures es finança mitjançant donacions voluntàries (de llibres, DVD’s, aportacions econòmiques) i quotes de socis. La llibreria estarà regentada per voluntaris/es que participin en el projecte. Durant aquest mes d’agost obriran els dimarts i dijous al matí i els dimecres i divendres a les tardes per acabar d’arreglar el local, organitzar iniciatives i rebre a les persones que desitgin col.laborar.

També organitzaran Tallers Culturals a preus simbòlics, com un Taller de Fotografia, un Taller de Teatre o un Club de Lectura i disposaran d’una filmoteca de DVD’s en préstec.”

llibres-lliures

Us deixo amb el facebook del projecte per si de cas voleu saver-ne  més: facebook.

Font:Racó Català

 

Anuncis

La gran discòrdia, la mentida del Petroli…

LA GRAN MENTIDA SOBRE L’ORIGEN DEL PETROLI: El petroli NO es va formar a partir de les restes d’éssers vius aquàtics, vegetals i animals.

                  ORIGEN ABIÒTIC DEL PETROLI

“El que ens han ensenyat a l’escolasobre el petroli originat a partir de fòssils, és fals ”
C. WARREN HUNT Geòleg, Calgary.
“El fet cabdal a tenir en compte és que el petroliva néixer a les profunditats de la Terra, i és només allí on cal buscar-hi l’origen ”
Dimitri Mendeleyev, 1877La primera vegada que ensopeguem fortuïtament amb aquest concepte – “petroliabiòtic” – va ser durant el procés de documentació sobre llavors transgèniques. Concretament en una entrevista a William Engdahl que la revista ACRES – USA: TheVoice of Eco-Agriculture acabava de publicar al juny de 2008. Per cert, entrevista realment recomanable.William Engdahl és també autor d’un article publicat el 2007 amb el títol “Confessions ofan” ex “Peak Oil Believer” (“Confessions d’un ex-creient en el Cénit del Petroli”)-entre d’altres moltíssims-, a més de llibres com : “A century of War: anglo-American OilPolitics and the New World Order” (“Un segle de Guerra: Política anglo-americana del petroli i el Nou Ordre Mundial”) 2004, “Seeds of destruction” (“Llavors de destrucció “) 2007,” Power of Money. Rise and Declini of the American Century “(” El poder dels diners. Alça i declivi del segle americà “) 2009. I col·labora habitualment a GlobalResearch.

Exactament la frase on primer vam llegir sobre “petroli abiòtic” deia:”Tota la teoria del zenit del petroli es basa en la ideaque el petroli és un combustible fòssil,

la qual cosa és acceptat com un dogma religiós

per gairebé tots els departaments de Geologia

en la major part del món.

El problema és, que el petroli no és un combustible fòssil ”

Tot un xoc. Un cop de puny al centre del que crèiem els nostres modestos coneixements més bàsics.

Intentarem en aquest post resumir la informació a què hem arribat a la nostra aproximació al tema. Després, que cadascú reflexioni.

El petroli és un “líquid natural oleaginós i inflamable, constituït per una barreja d’hidrocarburs que s’extreuen de llits geològics continentals o marítims. Mitjançant diverses operacions de destil·lació i refinat, s’obtenen diferents productes utilitzables amb finalitats energètiques o industrials: Gasolina, Querosè, Nafta, Gasoil, etc. ”

Però, quin és el seu origen? I, per què és important determinar la seva procedència?

Començarem per la segona. La comprensió de l’origen del petroli és un element crucial en el disseny d’estratègies d’èxit sobre hidrocarburs i la seva producció. Aquest coneixement és també important per al càlcul dels recursos i les reserves, i per predir el possible subministrament futur. Per tal d’aclarir posicions es va celebrar el 2004 a Viena una conferència patrocinada per l’Associació Americana de Geòlegs del Petroli (AAPG).

Posteriorment, l’octubre de 2005, es va celebrar a Calgary una altra conferència de títol “Conferència sobre l’Origen del Petroli”.

Jerome Corsi, en un article titulat: “Finalment, una conferència internacional sobre petroli abiòtic”, es pregunta: “Per què va decidir la AAPG celebrar la sessió de Calgary sobre petroli abiòtic? La resposta és que els arguments i evidències a favor del petroli inorgànic estan guanyant terreny, tot i la renuencia dels pensadors convencionals de la indústria del petroli per acceptar qualsevol idea que desafiï el fonament seves creences bàsiques “.

Quant a la primera pregunta: quin és l’origen del petroli?, Qualsevol de nosaltres-crèduls lectors, tot i ser profundament escèptics-s’hagués jugat una mà assegurant que el petroli (“com tothom sap”) té origen fòssil. És a dir, orgànic.

Com va apuntar Thomas Gold astrofísic austríac mort el 2004, autor de “The Deep Hot Biosphere” -:

“La teoria de l’origen orgànic dels hidrocarburs va rebre aquesta acceptació als Estats Units i gran part d’Europa que de fet va paralitzar la recerca en la direcció oposada. Però tal cosa no va succeir en els països de l’antiga Unió Soviètica “.

I no només es va paralitzar la investigació a Occident, sinó que molt comptats ciutadans han sentit alguna vegada parlar sobre aquesta teoria. El cas dels estudis d’aquesta hipòtesi a Rússia, probablement “es degués al fet que el respectat químic rus Mendeleiev (1834-1907) va definir l’origen com inorgànic”-diu Reynaldo Sanz, enginyer químic de la República Dominicana, que en l’article del enllaç presenta un interessant i eloqüent quadre amb el nombre de jaciments per país productor-.

“La hipòtesi de l’origen fòssil dels hidrocarburs s’ha transformat en un pressupost de tipus dogmàtic la veracitat és, si més no, dubtosa “.

Danilo Antón 

Doctor en Geografia per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg. Va ser director del Centre d’Investigacions Geogràfiques de la Universitat de Guerrero (Mèxic) i professor de l’Escola d’Ecologia Marina de la Universitat de Petroli i Minerals a Dhahran (Aràbia Saudita). Amb més de 30 anys d’experiència en el camp ambiental. Autor del llibre “inesgotables? Petroli i gas

La teoria de l’origen abissal no biòtic (abiòtic, abissal, endogen, inorganico, mineral, primordial) del petroli reconeix que el petroli és un material primigeni D’ORIGEN PROFUND que ha arribat a través d’erupcions a l’escorça de la Terra.

En l’interior del mantell, poden existir molècules d’hidrocarbur, principalment metà i carbó en estat elemental, diòxid de carboni i carbonats. La hipòtesi abiòtica suggereix que una gran quantitat d’hidrocarburs trobats en el petroli poden ser generats per processos abiogénics i aquests hidrocarburs poden emigrar fora del mantell a l’escorça terrestre fins a escapar a la superfície o romandre atrapats per estrats impermeables, formant jaciments de petroli.

Les teories abiogéniques rebutgen la suposició que certes molècules trobades dins del petroli, conegudes com a biomarcadors, siguin indicatives de l’origen biològic del petroli. En canvi, argumenten que algunes d’aquestes molècules poden provenir de microbis que el petroli troba en la seva emigració cap a la superfície a través de l’escorça, que altres s’han trobat també en meteorits -els quals presumiblement mai han tingut contacte amb matèria vivent-, i que altres poden ser engendrades per reaccions possibles en el petroli inorgànic.

Aquesta teoria ha estat impulsada durant els últims 50 anys a Rússia i Ucraïna i ja va ser recolzada per científics prestigiosos des de principis del segle XIX.

ALEXANDER VON HUMBOLDT (1769-1859), geògraf, naturalista, diplomàtic i explorador. Especialitzat en diverses àrees de la ciència com l’etnografia, antropologia, física, zoologia, ornitologia, climatologia, oceanografia, astronomia, geografia, geologia, mineralogia, botànica, vulcanologia i humanisme. Considerat “Pare de la Geografia Moderna Universal”. Va afirmar el 1804:

“El petroli és producte de destil·lació des de grans profunditats i emissions de les roques primitives per sota de les quals sorgeixen totes les forces d’acció volcànica”.

El pare de la teoria de l’origen orgànic del petroli va ser un erudit rus de l’època, Mijaíl Lomonósov (1711-1765).

Dimitri Ivanovich Mendeleiev

Posteriorment, el químic rus Dimitri Mendeleiev (1834-1907), creador de la Taula periòdica dels elements, professor de tecnologia i química de l’Institut Tècnic de Sant Petersburg i catedràtic de química a la Universitat de Sant Petersburg des de 1867, ja considerava l’origen no orgànic del petroli.

Igual que el químic destacat en el camp de la síntesi de compostos orgànics i historiador francès, Marcellin Berthelot (1827-1907).

Marcellin Berthelot

“La moderna teoria rus-ucraïnesa sobre l’origen abiòtic del petroli és un extens cos de coneixements científics, que abasta temes de la química de la gènesi d’hidrocarburs que componen les molècules naturals de petroli, els processos físics que van motivar la seva concentració terrestre, la dinàmica dels processos de moviment d’aquest material en els dipòsits geològics de petroli, i de la ubicació i la producció econòmica de petroli. La moderna teoria rus-ucraïnesa de l’origen del petroli abiòtic de profunditat reconeix que el petroli és un material primordial d’origen profund que ha erupcionat a l’escorça de la Terra. En resum, i sense embuts, el petroli no és un “combustible fòssil” i no té relació intrínseca amb els dinosaures morts (o amb qualsevol altre detritus biològic) en els sediments (o en qualsevol altre lloc) “.

RAYMOND J. LEARSY (graduat de la Wharton School. El 1963, va començar la seva pròpia empresa i va passar més de vint anys entre els EUA, Canadà, el Regne Unit, Luxemburg , Brasil i Pakistan dedicat al comerç de matèries primeres, productes bàsics, transport marítim. En la dècada de 1980, es va convertir en inversor privat, i de 1982 a 1988, va servir a Reagan a la National Endowment for the Arts. Actualment, és membre del Woodrow Wilson International Center for Scholars).

Nikolai Kudryavtsev (1893-1971), Doctor en Ciències Geològiques i Mineralogia, especialista en petroli, és considerat el pare de la teoria moderna de l’origen abiogénic del petroli. Segons va afirmar, el petroli es forma de fonts no biològiques radiocarbonis localitzats en les profunditats de l’escorça i mantell terrestres.

La Regla de Kudryavtsev estableix que totes les regions en les que els hidrocarburs es troben en un nivell tindran també hidrocarburs, en grans o petites quantitats, en tots els nivells per sota i en roca de basament. Quan es troben dipòsits de petroli i gas, sovint hi haurà capes de carbó per sobre d’ells. El gas és normalment el que apareix a major profunditat, i pot alternar-se amb el petroli. Tots els jaciments de petroli tenen una culminació de carboni en general impermeable a la migració cap amunt, i això condueix a l’acumulació d’hidrocarburs.

També va assenyalar que els dipòsits de petroli en estrats sedimentaris sovint estan relacionats amb fractures en el basament immediatement inferiors. Això es va evidenciar en el jaciment super-gegant de Ghawar (Aràbia Saudita), en el camp de Panhandle a Kansas (EUA) que també produeix heli, en el jaciment Tengiz (Kazakhstan), en White Tiger (Vietnam) i en innombrables més.

Altres científics russos i ucraïnesos que han treballat sobre aquesta mateixa hipòtesi són: Pyotr Nikolaevich Kropotkin, Vladimir Porfiriev, Emmanuil B. Chekaliuk, Vladilen A. Krayushkin, Georgi I. Voitov, Georgi E. Boyko, Grygori N. Dolenko, Iona V. Greenberg, Nikolai S. Beskrovny, Victor Linetsky i molts més.

“El suggeriment de que el petroli pugui haver sorgit d’algun tipus de transformació de peix aixafat o detritus biològic és sens dubte la noció més estúpida que ha tingut entretinguda a un important nombre de persones durant un prolongat període de temps ” Fred Hoyle, 1982

                                                                                                                                Hoyle (1915-2001)

Matemàtic, astrofísic i escriptor britànic. Nomenat cavaller el 1972. Sir Fred Hoyle va rebre el 1968 la medalla d’or de la Reial Societat Astronòmica i el 1997 el Premi Crafoord. Alguns crítics amb la teoria més estesa a Occident i pràcticament l’única coneguda per la ciutadania, asseguren que l’origen fòssil dels hidrocarburs mai ha estat provat.

“Aquesta teoria ni ha estat mai qüestionada, ni s’ha fet mai cap esforç per validar-la. És simplement presa com un fet científic establert, i és bastant obvi que no ho és “, afirma Dave McGowan.

McGowan pregunta als periodistes Mike Ruppert i Dale Allen Pfeiffer que qualifiquen la teoria abiòtica sobre l’origen del petroli d ‘”especulació infundada”:

“Consideren vostès periodisme honest i responsable qualificar a un cos d’investigacions científiques multidisciplinars de 50 anys dirigit per centenars dels més celebrats científics mundials com “algunes especulacions”? “.

Nosaltres per la nostra part ens preguntem:

Per què la discussió sobre la hipòtesi de l’origen abiòtic es manté tan oculta com perquè tothom accepti la versió dels combustibles fòssils com si es tractés d’un dogma indiscutible?

Si és certa la teoria de l’origen inorgànic del petroli, ¿Quines implicacions tindria en tots els terrenys:

econòmic, polític, geoestratègic, militar, industrial, social …?

ORIGEN ABIÒTIC DEL PETROLI: ARGUMENTS

Es poden trobar explicacions químiques i físiques més àmplies que les que aquí resumirem en l’article titulat: “Theory of Abyssal Abiotic Petroleum Origin: Challenge for Petroleum Industry” (“Teoria de l’origen abissal abiòtic del petroli: un repte per a la indústria petroliera”), a la secció “Confirmació experimental“, per posar un exemple accessible. O en “The Origin of Methane (and Oil) in the Crust of the Earth” (“Origen del Metà (i el petroli) a l’Escorça Terrestre”) per Thomas Gold. O en altres de les fonts a peu d’article.

ARGUMENTS GEOLÒGICS

“Tots els pous o dipòsits de petroli, gas natural, i bituminosos no poden ser considerats sinó producte d’emanacions volcàniques solfatáriquess condensades i retingudes en el seu pas ascendent en els dipòsits porosos de totes les edats de l’escorça de la terra; des de les roques Arquaeanas fins a les del Quaternari. Res és tan simple i, per tant, res tan natural com aquest origen, i veurem com pot ser àmpliament demostrat “EUGENE COST, 1903, pioner de la indústria del gas natural a Alberta.

“Hi ha un important nombre de dades geològiques que no troben una explicació satisfactòria en la hipòtesi establerta de l’origen biòtic del petroli i que només poden explicar-se segons la teoria de l’origen abiòtic abissal del petroli”-pot llegir a la secció europea del web de la Associació Americana de Geòlegs del Petroli, en un article titulat: “Theory of Abyssal Abiotic Petroleum Origin: Challenge for Petroleum Industry” (“Teoria de l’origen abissal abiòtic del petroli: un repte per a la indústria petroliera”).

Entre els arguments geològics destaquen:

Els dipòsits de PETROLI abissal (ultra-deep petroleum deposits). Hi ha més de 1000 camps petrolífers comercials extraient petroli o gas natural de roca sedimentària a profunditats de 4.500-10.428 metres. 5,5 quilòmetres és el límit a partir del qual no es troba més matèria orgànica. Els èxits més significants en l’exploració de petroli ultra-profund s’han realitzat a la zona d’aigües abissals nord-americanes del Golf de Mèxic, on s’han trobat 20 pous de gas i petroli ultra-profund (Blackbeard, Caesar, Cascade, Chinook, Das Bamp, Genghis Khan, Jack, K-2 North, Pla, Mensa Deep, Notty Head, Ozona Deep, Pathfinder, Pony, S.Malo, Shenzi, Stones, Tahiti, Thunder Horse North, Thunder Horse South).

Els DIPÒSITS GEGANTS I SUPER-GEGANTS de petroli. Un dels problemes principals de la hipòtesi tradicional de l’origen biològic del petroli és la determinació de les fonts biòtiques de la majoria dels pous gegants i super-gegants de petroli i gas natural. Quina va poder ser la font suficient de restes orgàniques que, segons la teoria de l’origen fòssil dels hidrocarburs, va originar el petroli dels jaciments d’aquesta categoria? (Per ampliar informació, anar a l’enllaç).

Alguns POUS BUITS, van tornar a omplir-se. “El fenomen de les reserves de petroli que semblen estar-se omplint de nou és una cosa àmpliament informada, de manera notable a l’Orient Mitjà al llarg de la Costa del Golf dels Estats Units. Ho veig com una forta evidència que dóna suport a la teoria del gas provinent de les profunditats de la Terra “, va afirmar Thomas Gold. S’estan explotant pous localitzats a partir de l’exploració i desenvolupament basats en la teoria de l’origen no orgànic. Actualment hi ha més de 80 pous de petroli i gas a la regió del mar Caspi desenvolupats aplicant la perspectiva de la moderna teoria que s’estan produint petroli des roca basàltica.

L’extracció d’hidrocarburs de pous situats a ROCA BASAL és una realitat inexplicable per a la teoria de l’origen abiòtic. A Sibèria occidental 80 de 90 jaciments estan produint parcialment o totalment des basament cristal·lí i no sedimentari. “Al Vietnam, en el que es diu el Camp del Tigre Blanc, s’han perforat 20 pous a través de roca basal. Vietnam està produint més de 6.000 barrils diaris de cru per pou en una zona on la teoria biogènica dels “combustibles fòssils” sosté que no existeixen hidrocarburs “, afirma Paul Sheridan (enginyer diplomat en matemàtiques i física; va treballar 5 anys per a Ford i 11 per Chrysler)

EVIDÈNCIES geoquímiques

Segons experts en la matèria, la composició química dels hidrocarburs és contradictòria amb un origen orgànic. Per exemple, l’elevat contingut en heli no existeix a les restes biològiques.

“Impregnat tot descobriment de petroli al llarg de la història del món, hi ha la presència d’emanacions d’heli. De fet, és tan abundant als camps petrolífers, que les companyies petrolieres fan servir detectors d’heli com una de les seves eines de navegació […] L’heli és inert, no reacciona amb res. No és un dels membres de la “dotzena primigènia”. La vida vegetal no fa servir l’heli per a res, i no és derivat de la vida. No obstant això, és un producte fonamental de la nucleosíntesi estel·lar. També és un reconegut subproducte del decaïment radioactiu de l’urani i del tori. Se sap que tots dos radionúclids existeixen a gran profunditat, a uns 320 km de profunditat.

Curiosament, l’heli no es troba en quantitats significants en àrees que no produeixen petroli o metà “.

“Els gasos abiogènics són una clara realitat. Puc crear-los avui dia en un laboratori ”

Barbara Sherwood Lollar, 2005

El petroli pot ser produït de manera abiòtica en laboratori. Amb la qual cosa s’entén demostrada la teoria abiogénica que ha estat també verificada amb models matemàtics indiscutibles, segons afirmen.

“Els patrons geogràfics que emergeixen dels camps petrolífers, ja sigui en el Mig Orient o a Indonèsia, tots mostren correspondència amb estructures geològiques de gran profunditat. Això contrasta notablement amb la distribució a l’atzar d’aquests patrons de distribució geogràfica.

Els hidrocarburs d’un camp petrolífer qualsevol no mostren canvis químics a mesura que la profunditat d’extracció augmenta. No obstant això, els fòssils per sobre d’ell tenen una “signatura” geològica que canvia constantment i que es relaciona amb els seus particulars períodes paleontològics “-afirma Paul Sheridan.

(Anar a aquest enllaç per ampliar informació sobre arguments geoquímics. Hi ha en la xarxa també un extens article tècnic titulat “The thermodynamic stability of the hydrogen-carbon system: The genesis of hydrocarbons and the origin of petroleum” i dedicat al professor Nikolai Alexandrovich Kudryavtsev ).

ARGUMENTS ASTRONÒMICS

Tomas Gold (1920-2004), a qui hem esmentat anteriorment, (astrofísic, professor d’Astronomia de la Universitat de Cornwell, Medalla d’or de la Reial Societat Astronòmica de Londres, membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units, va treballar a l’Observatori de Greenwich ia la Universitat Harvard), va recuperar la teoria abiòtica a Occident.

Va publicar el seu treball “The Deep Hot Biosphere” (“La profunda biosfera calent”) el 1999. Va ser acusat de plagi per científics russos.

– Thomas Gold –

La tesi de Gold a The Deep Hot Biosphere és senzill – explica Paul Sheridan:

“Els hidrocarburs han existit des dels primers temps de l’univers, i són part del procés de formació dels planetes. Els seus components, hidrogen i carbó, es van originar en la “sopa primordial” del qual es va formar la Terra. Diu Gold que el metà i el petroli de la Terra són abiogénics, no tenen un origen biològic.

Gold explica al llibre les últimes informacions sobre la investigació espacial, moltes de les quals ell mateix va descobrir o va proposar, que confirmen que els hidrocarburs són presents en cossos celestes sense vida com llunes, asteroides, cometes i, per descomptat, en els gegants gasosos com Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. De fet, la coloració blavosa d’Urà és resultat del metà, un dels anomenats combustibles fòssils “.

Els descobriments fets per la NASA en el sistema solar vénen a evidenciar l’existència d’hidrocarburs en altres planetes i satèl·lits.

Així ho assenyalaven els titulars de premsa de 2005: “La teoria del combustible fòssil colpejada pels descobriments de la NASA”.

I deia la notícia:

“Hem determinat que el metà de Tità [satèl·lit de Saturn] no és d’origen biològic,” diu Hasso Niemann del Goddard Space Flight Center, un dels principals investigadors responsables del Cromatògraf de Gasos i Espectròmetre de Masses a bord de la sonda Cassini-Huygens que va aterrar a Tità el 14 de gener de l’any esmentat.

Niemann conclou que el metà “ha de formar-se per processos geològics a Tità, potser filtrant-se des d’una font a l’interior que podria haver quedat atrapada durant la formació de la lluna.”

Jerome Corsi, coautor al costat de Craig Smith de: “Black Gold Stranglehold: The Myth of Scarcity and the Politics of Oil” (“Domini absolut de l’or negre: El mite de l’escassetat i la política del petroli”) va afirmar llavors: “Aquest descobriment confirma una de les claus argumentals del nostre llibre”.

El treball de la sonda “Huygens” va demostrar que el metà pot formar-se abióticament. Aquesta lluna té llacs de metà, dels seus núvols plou metà contínuament.

– Saturn i Tità –

La qual cosa entra en contradicció amb les crítiques rebudes per la teoria que Gold defensa: “Els hidrocarburs es produeixen de manera inorgànica al llarg i ample del sistema solar”.

Danilo Antón Doctor en Geografia per la Universitat “Louis Pasteur” d’Estrasburg. Va ser director del Centre d’Investigacions Geogràfiques de la Universitat de Guerrero (Mèxic) i professor de l’Escola d’Ecologia Marina de la Universitat de Petroli i Minerals a Dhahran (Aràbia Saudita), afirma en la mateixa línia de Gold:

“A la llum de les noves dades de l’astronomia planetària, provinents de les sondes que van visitar gran part del Sistema Solar, i de l’experiència de l’explotació de nombrosos jaciments petroliers i gasífers, sembla cada vegada menys probable que la teoria de l’origen” fòssil “del petroli i el gas reflecteixi la realitat geològica i astronòmica”.

Recorrent també als arguments químics sobre la presència d’heli en la composició dels hidrocarburs, Danilo Antón assegura:

“Tots aquests elements tendeixen a mostrar que la teoria de l’origen “fòssil” és, si més no, insatisfactòria “.

Algunes de les crítiques contra els defensors de la teoria abiogénica, eleven el to fins a punts una mica desorbitats. És el cas de la paraules de Ugo Bardi:

“El debat ha arribat a estar altament polititzat -diu- i ha traspassat les revistes de geologia fins arribar a la premsa de masses, els fòrums i les cadenes d’internet. Els proponents de la teoria abiòtica del petroli són sovint agressius en els seus arguments. Alguns d’ells arriben fins i tot a acusar a aquells que defensen que la producció de petroli arriba al seu zenit, de seguir una agenda política oculta dissenyada per oferir a Bush una excusa convenient per envair l’Iraq i tot Orient Mitjà “.

La nostra pregunta sobre aquesta acusació és:

¿També els arguments d’Humboldt, Medeleiev o Berthelot-parlem d’entre 1804 i 1907 – buscaven assenyalar malèvolament la política geo-estratègica i bèl·lica de Bush?

Després de tot, sembla que les acusacions abocades sobre els científics que defensen la teoria abiòtica perden d’alguna manera.

CONCLUSIÓ

“Els paradigmes en la ciència canvien lentament i amb gran resistència” Jerome Corsi

Com afirma Danilo Antón:

“Sobre la base dels autors russos i ucraïnesos esmentats i als treballs de Thomas Gold, es pot sostenir que NO hi ha prou elements científics com per seguir afirmant al 100% que el petroli i el gas són d’origen fòssil”.

“No crec que hagi de acceptar aquesta teoria de l’origen mineral “a peus junts” però crec que introdueix prou elements d’incertesa com perquè se la consideri seriosament en el moment de discutir i decidir les polítiques energètiques del país”.

Com diu una frase per aquí:

“La meva conclusió és que hi ha molt que no ens han explicat sobre el petroli”

Si és certa la teoria de l’origen inorgànic del petroli,¿Quines implicacions tindria en tots els terrenys:

econòmic, polític, geoestratègic, militar, industrial, social …?

PENSA!

“Si vostè vol amagar alguna cosa als pobles, inculqui una manera de pensar que sigui la més llunyana possible al que passa realment, per tal que, si la veritat és revelada, sembli tan ridícula i fantàstica com perquè la majoria no l’accepti. I en efecte, si vostè fa prou bé la seva feina, la gent transformarà la veritat en alguna cosa irrisoria; a dir que és una bogeria ja ridiculitzar a qui intenti promoure-la. David Icke

EL PROJECTE MATRIU EN POWERPOINT

Documental on s’evidencia la relació entre l’actual Guerra Global Contra el Terror, l’11 de setembre i la Crisi Energètica. Apareixen exministres d’alguns països com UK iAlemanya, un ex-agent del MI-5 britànic, el geòleg Collin Campbell, a més de RichardHeinberg, Chris Sanders, un editor d’American Free Press … tots parlant alt i clar sobreles relacions entre el zenit del petroli, la política de la por i la infàmia de l’11 desetembre.

La veritat comença a expandir-se cada vegada més, i amb personalitats de renom. Personalitats com Andreas Von Bulow, ex-ministre d’Energia i Tecnologia d’Alemanya, o l’ex-ministre britànic de medi ambient Michael Miacher, per a alguns no són més que uns conspiradors, mentre que per a altres, com nosaltres, són uns éssers humans valents i honorables.

Sens dubte, un dels millors documentals disponibles en l’actualitat per conèixer realment d’on venim, on ens trobem i on ens porten.

Després de veure-l no quedarà cap escletxa de dubte.

Només ens queda donar-lo a conèixer als nostres familiars, amics i desconeguts, ja que els mitjans immersos en la DESINFORMACIÓ i els DEBUNKERS estan per la tasca contrària, és a dir, obstaculitzar que la informació sigui exposada. Hem i tenim el compromís moral d’informar als nostres semblants, ja que ens mereixem un món millor. Per això hem desmuntar l’aparença imposada i reescriure la nostra veritable història, abans que sigui massa tard.

Traduït de El Proyecto Matriz.

Mala llet!

Tothom parla de les innombrables propietats de la llet però en aquest article parlarem de l’altra cara de la llet o efectes indesitjables.

La llet animal i els seus derivats-nata, natilles, iogurts, gelats, batuts, etc. – Es troben actualment entre els aliments de major consum del món. Es lloen les seves propietats nutritives, el beneficiosos que són i l’imprescindibles que resulten per a mantenir els ossos sans gràcies a la seva riquesa en proteïnes, vitamines i minerals, especialment el calci. Però, és això veritat o més aviat es tracta de productes no precisament saludables que causen molt diverses patologies?

L’ésser humà és únic en la naturalesa per múltiples raons destacant entre elles el fet que es tracta de l’únic mamífer que ingereix llet procedent d’un altre animal passat el període de lactància. I ho fa tot i saber-se que la llet que produeix cada mamífer és específica per a la seva espècie i que la naturalesa l’ha fet idònia per a les necessitats de la seva cria i no per les d’una altra. És més, la mare Naturalesa va preveure que els mamífers-és a dir, els animals que mamen, obtinguin la llet directament de les mames de les seves mares sense contacte amb agent extern algun ja que es tracta d’una substància que s’altera i contamina amb gran facilitat . Els humans, però, en el convenciment que és sa seguir prenent-la sent ja adults hem alterat fins les lleis de la natura per poder mantenir-la en condicions adequades de consum. I, no obstant això, són moltes les evidències que indiquen que tan preuat líquid està darrere de moltes de les malalties que avui ens afligeixen.

Òbviament la composició de cada llet varia en funció de l’animal, de la raça, l’aliment que hagi rebut, de la seva edat, del període de lactància, de l’època de l’any i del sistema de munyiment, entre altres variables. I si bé el seu principal component és l’aigua el seu presumpte interès nutritiu radica que a més conté greixos (àcids grassos saturats i colesterol), proteïnes (caseïna), hidrats de carboni (lactosa, fonamentalment), vitamines (quantitats moderades de A, D i del grup B) i minerals (fòsfor, calci, zinc i magnesi). Les proporcions depenen ja del tractament que s’hagi donat a la matèria primera pel que no conté el mateix greix la “llet sencera” que la “llet descremada” . Ara bé, és realment saludable ingerir llet i productes lactis? Perquè no només són molts els investigadors que discrepen d’aquesta opinió sinó que hi ha cada vegada més estudis que qüestionen aquesta asseveració:

EL PROBLEMA DEL CALCI

La raó fonamental per la qual els nutricionistes occidentals no així els orientals recomanen prendre llet i els seus derivats és perquè la consideren molt nutritiva i especialment rica en calci agregant que la ingesta periòdica d’aquest mineral és imprescindible per mantenir la salut, sobretot la dels ossos. I en aquest convenciment moltes persones beuen quantitats importants d’ella com el cas de milions de nord-americans que pràcticament la prenen en lloc d’aigua. No obstant això és precisament als Estats Units, el major consumidor mundial de llet, on més incidència d’osteoporosi hi ha entre la seva població.

Algú pot explicar raonadament tan singular paradoxa?

Lògicament no pot estranyar que cada vegada més experts alcin la seva veu obertament afirmant que la llet i els seus derivats no només no són aliments adequats per a l’ésser humà sinó que ni tan sols constitueixen una bona font de calci perquè una cosa és la quantitat d’aquest mineral present en ella i una altra molt diferent la seva biodisponibilitat. A més s’ha de veure si la necessitat d’ell que precisa l’organisme és la que publiciten les empreses làcties.

Resulten il·lustratius en aquest sentit els resultats de l’estudi que amb 78.000 dones d’entre 34 i 59 anys van dur a terme durant 12 anys diversos professors de la Universitat de Harvard als Estats Units i que va ser publicat a l’American Journal of Public Health el 1997. Perquè les seves conclusions desmenteixen la tesi que un major consum de llet o altres fonts alimentàries de calci per dones adultes les protegeixi de fractures pròpies de l’osteoporosi com són les de maluc o avantbraç.

També és interessant recordar el Projecte Cornell Oxford-Xinesa de Nutrició, Salut i Medi Ambient que es va iniciar el 1983 amb un estudi detallat dels hàbits quotidians de 6.500 habitants de 65 províncies disperses de la Xina rural que constitueix una de les investigacions més rigoroses i concloents efectuades en matèria de salut. I aquest treball va demostrar entre altres coses que la llet animal desmineralitza als adults. És a dir, es va comprovar que les dones que no prenien llet de vaca i el seu únic aliment eren l’arròs, els vegetals, la soja i els seus derivats no patien osteoporosis. I que, però, si deixaven aquesta dieta i introduïen la llet de vaca els seus nivells de calci baixaven i augmentava la incidència d’aquesta patologia.

Gràcies a les investigacions dutes a terme pel doctor John McDougall doctor nutricionista del St Helena Hospital de Napa (Califòrnia, Estats Units) sabem també que la dones de l’ètnia Bantú no prenen llet però sí calci procedent de fonts vegetals i, sense això, tot i que tenen una mitjana de 10 fills i els alleten durant llargs períodes no pateixen osteoporosi.

Un altre exemple de la relació entre llet i osteoporosis ho constituïx el treball del doctor William Ellis, expresident de l’Acadèmia Americana de Osteopatía Aplicada, qui va establir que les persones que prenen de 3 a 5 gots de llet diaris presenten els nivells més baixos de calci en sang. Agregant que prendre molta llet implica ingerir grans quantitats de proteïnes làcties i aquestes produïxen un excés d’acidesa que l’organisme intenta compensar mitjançant l’alliberament de minerals alcalins.

En aquesta mateixa línia s’expressa un estudi publicat a l’American Journal of Clinical Nutrition que afirma que l’excés de proteïnes de la llet és un dels factors més importants en l’avanç de l’osteoporosi. En aquest estudi publicat ja el 1983 es demostrava que fins a l’edat de 65 anys les dones que no prenen llet i són vegetarianes tenen un 18% de pèrdua d’os mentre les omnívoras pateixen una pèrdua òssia del 35%.

I estudis més recents mostren que amb una ingesta de 75 grams diaris de proteïna làctia es perd més calci en l’orina del que s’absorbeix a través de la dieta.

A tot això cal afegir que la relació calci / fòsfor de la llet de vaca no és adequada per a l’ésser humà doncs el seu contingut és massa elevat en fòsfor i per això la seva ingesta acidifica l’organisme. Amb les nombroses implicacions negatives per a la salut que això implica.

L’OPINIÓ DE JEAN SEIGNALET

Com d’altra banda ja va publicar Discovery DSalud en els números 78 i 79 també el difunt doctor Jean Seignalet hematòleg, immunòleg, biòleg, catedràtic de Medicina de la Universitat de Montpeller durant molts anys i autor de més de dues-centes publicacions en prestigioses revistes mèdiques va denunciar en la seva obra L’Alimentació, la 3 ª Medicina que moltes patologies i la proliferació actual d’altres es deu bàsicament a cinc raons: el consum de cereals domèstics, la ingesta de llet animal i els seus derivats, la cocció dels aliments, el refinament de els olis i la contaminació alimentària amb la consegüent manca de vitamines i minerals. Afirmant en el que a la llet es refereix el següent: “Moltes persones pensen que prescindir de la llet pot provocar pèrdua de calci i problemes com l’osteoporosi ja que la televisió, la premsa i la majoria dels metges repeteixen que la solidesa dels ossos depèn de la seva quantitat de calci i només el consum diari de productes derivats de la llet pot aportar-los en quantitat suficient aquest preciós calci. No obstant això, “jo dic fermament que NO” (Seignalet ). El perill de la falta de calci és una il · lusió. És cert que la llet de vaca és rica en calci però una vegada en el tub digestiu humà la immensa majoria del mateix és precipitat en forma de fosfat de calci i expulsat a través de la femta fecal. Només una petita part és absorbida. El calci assimilable és aportat en quantitat més que suficient pels vegetals: hortalisses, llegums secs, verdures, carns crues i fruits secs i frescos. A més el calci és un mineral molt abundant en el sòl on és recuperat per les arrels de les plantes. En definitiva, eliminar de l’alimentació la llet animal no provoca manca de calci. Al contrari, la dieta Seignalet desproveït de derivats de la llet acompanyat de magnesi i silici  bloqueja  l’evolució de l’osteoporosi de 70 persones de cada 100 i fins i tot permet de vegades recuperar part del terreny perdut “.

La caseïna de la llet

Esmentàvem en descriure la composició de la llet que una de les seves proteïnes principals és la caseïna. Doncs bé, se sap que el nen lactant assimila completament les caseïnes de la llet materna … però no les de la llet de vaca. Tals proteïnes només es digereixen parcialment per l’efecte neutralitzador de la llet sobre l’acidesa gàstrica, indispensable per la seva ruptura.

I quins efectes provoca aquesta substància viscosa que és la caseïna animal en el nostre organisme? Doncs cal dir que en algunes persones s’adhereix als fol·licles limfàtics de l’intestí impedint l’absorció d’altres nutrients (de fet la caseïna s’utilitza com cola per a paper, fusta, etc.). A més la seva hidrolització parcial té altres conseqüències. Per exemple, desembarassar dels seus residus metabòlics suposa una despesa energètica suplementari per a l’organisme i pot provocar problemes immunològics. Així, en persones que presenten deficiències d’immunoglobulines IgA aquesta proteïna passa al torrent sanguini i genera gran varietat de reaccions autoimmunes (les esmentarem més endavant en parlar de les malalties relacionades amb el consum de llet). I si tenim en compte-com es recull en un informe del Memorial Kettering Hospital de Nova York (Estats Units) que la deficiència d’antígens IgA és un dels problemes més comuns quant a deficiències immunitàries el problema passa a tenir dimensions molt més preocupants.

ELS GREIXOS DE LA LLET

La llet humana conté 45 grams de lípids per litre dels quals el 55% són àcids grassos poliinsaturats i un 45% saturats. I té, sobretot, un elevat contingut en àcid linoleic i substancies antiinflamatòries. En canvi la llet de vaca la més consumida conté un 70% d’àcids grassos saturats i un 30% de poliinsaturats. Una estructura que afavoreix la formació de prostaglandines i leucotriens inflamatoris. A més aquest 30% de poliinsaturats perd les seves propietats quan per efecte de la calor-entre 40 i 45 C º – es desnaturalitzen i ja no poden ser precursors de substàncies antiinflamatòries. Pel que la llet tractada per poder ser consumida és ¡una substància 100% inflamatoria!

D’altra banda la pasteurització i l’homogeneïtzació provoquen que els greixos saturats travessin les parets intestinals en forma de petites partícules no digerides el que inexorablement augmenta els nivells de colesterol i greixos saturats en sang. A més el contingut en colesterol de la llet és superior al d’altres aliments famosos per ser rics en aquest element. De fet alguns països ja han retirat la llet de la llista d’aliments fonamentals per a la dieta perquè s’ha observat que els nens que acostumen a prendre diversos gots de llet al dia tenen les seves artèries en pitjors condicions que els que no la prenen. Una informació que, curiosament, no sembla haver arribat a Europa ni als Estats Units doncs segons el seu Departament d’Agricultura gairebé el 40% del menjar diari que ingereixen els nord-americans consisteix en llet i / o productes lactis. La qual cosa significa que un nord-americà mitjà pren diàriament només amb els productes lactis 161 mil·ligrams de colesterol!. I això és tant com ingerir ¡53 talls de cansalada al dia! I després s’estranyen que la quarta part de la població nord-americana sigui obesa o pateixi patologies relacionades.

Afegirem finalment una dada important que aporta el ja esmentat doctor John McDougall: en l’afany per augmentar les seves vendes la indústria lletera relaciona el contingut de greix de la llet … amb el pes. El que li permet dir que la de vaca conté “només” un 2% de greix per cada 100 grams. I, és clar, dit així sembla que estiguem parlant d’un producte baix en greix. No obstant això hem d’entendre que el 87% de la llet és aigua pel que si descartem aquesta el percentatge real de greix sobre la substància sòlida és molt més gran. I no parlem ja de la llet condensada!

LA CÀRREGA HORMONAL

Convé saber també que la llet conté aproximadament 59 tipus diferents d’hormones pituïtàries, esteroidees, adrenals, sexuals, etc.  Sent les més importants les hormones del creixement la seva acció, unides a la riquesa proteica de la llet de vaca, fan possible el ràpid creixement dels vedells de manera que en breu termini arriben a doblar el seu pes. I és evident que els humans no tenim precisament aquesta necessitat. A més nivells elevats d’aquesta hormona, units a altres tòxics, es consideren avui causa de l’aparició de diverses malalties degeneratives.

Cal afegir a aquest respecte que resulta kafkià haver de ressenyar que ja el 1994 la Food and Drug Administration (FDA)-és a dir, l’agència del medicament nord-americana-  va aprovar que la companyia Monsanto usés l’Hormona Recombinada de Creixement Boví (rBGH) – també coneguda com Bovine somatotropin o rbST-per augmentar la producció de llet en les vaques entre un 10 i un 25%. Perquè segons es va publicar en The Ecologist en 1998 “l’ús de rBGH incrementa els nivells d’una altra hormona proteïca-el factor de creixement 1 tipus insulina (IGF-1) – en la llet de les vaques. I com que l’IGF-1 és actiu en els humans (causant que les cèl·lules es divideixin) alguns científics pensen que una ingesta de llet tractada amb alts nivells de rBGH podria donar pas a la divisió i creixement incontrolats de cèl·lules en els humans. En altres paraules: CÀNCER. De fet són tants els perills potencials d’aquesta hormona que el seu ús està prohibit actualment a Canadà i la Unió Europea així com en altres països.

La professora Jane Plant, és autora del llibre Your life in your hands (La teva vida a les teves mans), explica en ell que el IGF-1 és a més especialment actiu durant la pubertat i l’embaràs. En el cas de les nenes púbers -explica- aquesta hormona estimula el teixit de la mama perquè creixi. I durant l’embaràs eixampla els teixits mamaris i els conductes de la llet materna per afavorir la lactància.

Agregant amb rotunditat: “Nivells alts d’aquesta hormona incrementen fins a tres vegades el risc de patir càncer de mama o de pròstata per part dels que consumeixen tant la llet com la carn de les vaques lleteres. I en contra de l’afirmació que la pasteurització la destrueix, entenc que la caseïna evita que això passi i que l’homogeneïtzació facilita que la IGF-1 abasti el torrent sanguini. Així mateix, els estrògens que s’afegeixen a la llet bovina són altre dels factors que estimulen l’expressió nociva d’aquesta hormona i que, indirectament, acaben provocant l’aparició de tumors “.

TÒXICS EN LA LLET

Hem d’afegir que la llet pot a més estar contaminada per productes químics, hormones, antibiòtics, pesticides, pus procedent de les mastitis tan freqüents en la vaques munyides permanentment, virus, bacteris, prions … Sense oblidar que avui és “enriquida” tant la llet com els productes lactis amb additius, vitamines i minerals sintètics, llavors, plantes, fruites, proteïnes, àcids grassos … En alguns casos, per cert, amb greix d’animals diversos. Amb el que un pot estar ingerint llet de vaca enriquida amb greix de porc … sense saber-ho.

I quines són les substàncies tòxiques que amb més freqüència  trobem en un got de llet de vaca, la més consumida? Doncs són aquestes:

-Metalls i plàstics. L’equip utilitzat en l’explotació ramadera per obtenir, conduir o emmagatzemar la llet pot contaminar. De fet, s’ha arribat a detectar-hi ferro, coure, plom, cadmi, zinc, etc., O els seus aliatges. El que pot provocar una activitat catalítica nefasta sobre les reaccions d’oxidació que es produeixen.

-Detergents i desinfectants. Parlem de formol, àcid bòric, àcid benzoic, sals alcalines, bicromat potàssic, etc., Substàncies que s’empren en la neteja i desinfecció del material que es posa en contacte amb la llet. El seu ús està justificat ja que l’aigua per si sola és incapaç d’arrossegar les restes de matèria orgànica i destruir els bacteris que contaminen les instal·lacions i que poden passar a la llet.

-Pesticides i fertilitzants. En el menjar que es dóna a les vaques es poden trobar compostos químics amb els quals s’ha procurat tant l’increment de les collites com la seva millor conservació. En aquest grup s’inclouen acaricides, nematicides, fungicides, rodenticides i herbicides. Compostos químics-DDT, dieldrin, lindà, metoxiclor, malation, aldrín, etc. – Que poden ocasionar càncer.

-Micotoxines. Procedents de l’aliment que es dóna a les vaques quan aquest està contaminat per floridures, molt especialment pel aspergillus flavus.

-Antibiòtics i altres fàrmacs. Actualment s’utilitzen de forma habitual en el tractament i prevenció de les malalties infeccioses i parasitàries de les vaques però poden passar a la llet contaminant-la. Un problema que s’agreuja al saber que l’ús excessiu i continuat d’aquests fàrmacs en animals ha acabat provocant que determinades ceps de gèrmens patògens s’hagin fet resistents i al passar als humans aquests trobin dificultats per superar la malaltia amb antibiòtics.

Per això és perillós el consum de llet extreta de vaques així tractades. Ja el 1976 el diari Daily Herd Management publicava que “la majoria de les fàbriques [de llet] usen prop de 60 classes de tractaments químics [antibiòtics] per tractar la inflor de mugró després de cada munyida i per reduir la propagació de mastitis (inflamació de mamelles) en els seus ramats. Hi ha evidència que algunes d’aquestes capbussades químiques deixen residus en la llet que poden ser perillosos per als humans “. Deu anys després tot seguia igual i el prestigiós The New York Times afirmava que “els residus d’antibiòtics en la llet estan causant reaccions al·lèrgiques en algunes persones a causa de tractaments rutinaris per prevenir la inflor dels mugrons de les vaques i programes d’infusió en les fàbriques lleteres. ”

-Contaminació radioactiva. És un altre dels problemes que preocupen en l’actualitat i si bé els residus produïts per l’ús específic de l’energia nuclear no ocasionen problemes més que en rares ocasions cal prestar-hi atenció.

-Dioxines. Aquests derivats del clor mereixen atenció especial. A més d’estar relacionats amb el càncer de pulmó i els limfomes l’exposició a les dioxines s’ha relacionat amb la diabetis, els problemes de desenvolupament del nen i diversos trastorns del sistema immune.

MALALTIES RELACIONADES AMB EL CONSUM DE LLET

Abans de res l’exposat són cada vegada més les veus que alerten de la possible relació més o menys directa entre el consum de llet i les dolències que es relacionen a continuació:

-Anèmia ferropènica. El doctor Frank Oski-director del Departament de Pediatria de l’Escola de Medicina de la Universitat de Johns Hopkins (Estats Units) assevera en el seu llibre Your say Drink Your Milk! . Que al seu país entre el 15 i el 20% dels nens menors de 2 anys pateixen anèmia per deficiència de ferro i que la meitat de la resta de les anèmies que es produeixen als Estats Units estan relacionades amb el consum de llet i els seus derivats pels petits sagnats gastrointestinals que la llet pot provocar.

-Artritis Reumatoidea i Osteoartritis. Està constatat que els complexos antigen-anticòs generats per la llet es dipositen de vegades en les articulacions provocant la seva inflamació i entumiment. Estudis realitzats a la Universitat de Florida (Estats Units) confirmen que els símptomes s’agreugen en pacients amb Artritis Reumatoidea que consumeixen llet. D’altra banda, en un article publicat a la revista Scandinavian Journal of Rheumatology s’afirmava que en persones afectades d’aquesta patologia que van deixar d’ingerir lactis i van prendre només aigua, te verd, fruites i sucs vegetals entre 7 i 10 dies la inflamació i el dolor van disminuir significativament. Agregant que quan algun tornava a una dieta lacto-ovo-vegetariana els símptomes reapareixien. Per la seva banda, un grup d’investigadors israelians va demostrar en 1985 per primera vegada que la llet pot induir també la artritis reumatoide juvenil. L’associació de la llet amb la artritis reumatoide de l’adult ja s’havia establert anteriorment però no s’havia trobat cap associació amb la juvenil fins a la troballa d’aquests científics.

-Asma. Se sap que la llet pot estimular la producció excessiva de moc en les vies respiratòries i que l’al·lèrgia a la llet és causa d’asma. A més està completament demostrat que els nens amb excés de moc i dificultats respiratòries als quals se’ls retira la llet de vaca milloren de forma sorprenent.

-Autisme. Investigadors italians van descobrir que els símptomes neurològics dels pacients autistes empitjoren quan consumeixen llet i blat. Es creu que els pèptids de la llet poguessin tenir un efecte tòxic en el sistema nerviós central en interferir amb els neurotransmisores. En les seves investigacions els doctors de la Universitat de Roma van notar una millora marcada en la conducta d’aquests després de deixar d’ingerir-la durant vuit setmanes. En la seva sang havia alts nivells d’anticossos contra la caseïna, la lactoalbúmina i la betalactoglobulina.

-Càncer d’estómac. Investigadors de l’Institut Nacional de Salut Publica de Morelos (Mèxic) van trobar un augment significatiu del risc de contraure càncer d’estómac en pacients que consumien productes lactis. En els que a més consumien carn el risc es triplicava.

-Càncer de mama. La llet està considerada per molts experts causa directa d’aquest “tipus” de càncer. Si a això afegim la influència que té l’hormona insulínica les probabilitats de patir-lo augmenten considerablement en les grans consumidores de llet .

-Càncer d’ovaris. La galactosa, un dels sucres de la llet, s’ha relacionat també amb el càncer d’ovaris. Alguns investigadors consideren que les dones que beuen més d’un got de llet sencera al dia tenen tres vegades més probabilitats de contraure càncer d’ovaris que les que no ho ingereixen.

-Càncer de pàncrees. Investigadors de la Universitat de Harvard (Estats Units) afirmen que hi ha una relació “positiva i forta” entre el càncer del pàncrees i el consum de llet, ous i carn.

-Càncer de pròstata. Un estudi presentat fa més de vint anys en una reunió de l’American Association of Cancer Research a San Francisco i publicat en Oncology News ja revelava, segons el doctor Chan-epidemiòleg de la Universitat de Harvard-, que el consum de molta llet i els seus derivats està associat amb un increment del risc de càncer de pròstata en els homes. Explicant que això es pot deure a que l’alt contingut de calci de la llet fa disminuir la quantitat de vitamina D del cos, encarregada de protegir del càncer de pròstata tot i que la pròpia llet la conté. Epidemiòlegs italians del Aviano Cancer Center van calcular aquest augment del risc i van establir que és 1,2 vegades més gran entre els que beuen d’1 a 2 gots de llet diària que entre els que no la consumeixen. No obstant això, si es prenen dos o més gots de llet al dia el nivell de risc de patir aquest càncer augmenta a 5.

Un altre estudi, realitzat pel mateix equip d’investigadors de la Universitat de Harvard, va descobrir que els homes que consumeixen grans quantitats de llet i / o lactis tenen un 70% de risc de contraure càncer de pròstata. Opinió que comparteix un grup de científics noruecs de la Universitat d’Oslo qui afirmen que consumir llet és un risc per contraure càncer de pròstata. Afegint que, sorprenentment, el consum de llet desnatada està associat amb un major increment que la llet sencera.

-Càncer de pulmó. Investigadors holandesos van concloure el 1989 que les persones que prenen tres o més gots de llet diària tenen dues vegades més probabilitat de desenvolupar càncer de pulmó que els que no la prenen. I que, no obstant això, contra el que afirmen els seus col·legues noruecs les persones que prenen aquesta mateixa quantitat però de llet desnatada semblen estar més protegides. També es va deduir al Roswell Park Memorial Institute de Nova York que entre les persones que beuen tres o més gots de llet sencera al dia augmenta el risc de desenvolupar càncer de pulmó en un 200% (comparat amb aquells que mai la prenen). A més s’ha documentat que existeix relació directa entre l’hormona somatotropina i el càncer de pulmó, i entre aquest i la dioxina que contaminen la llet.

-Càncer de testicles. Investigadors britànics van descobrir que també hi ha relació entre el càncer testicular i el consum de llet. El risc oposat va ser 7,19 vegades major que en la població general i augmenta en un 1,39 per cada quart de llet addicional que es consumeix.

-Cataractes. Hi ha una creixent evidència de la relació entre el consum de llet i les cataractes. Segons diversos estudis científics les poblacions humanes que consumeixen grans quantitats de productes lactis tenen major incidència de cataractes que aquells que els eviten. Aquest defecte s’ha relacionat amb la lactosa i la galactosa. Sent la relació més evident entre les dones que entre els homes. El tipus més freqüentment és la cataracta cortical.

-Colitis ulcerosa. També el consum de llet s’ha associat a aquesta malaltia.

-Colon irritable. Hi ha diversos estudis que vinculen igualment la ingesta de llet amb el desenvolupament d’aquesta patologia.

-Diabetis Mellitus Tipus I. Diferents investigacions demostren que els lactants alimentats amb llet de vaca presenten un major risc de patir diabetis insulinodependent, coneguda com diabetis tipus I, ja des de l’infantesa. Un estudi publicat a la Revista de Medicina de Nova Anglaterra identifica la llet com a “element responsable o factor desencadenant en algunes persones genèticament sensibles”. Els metges que van realitzar la investigació van descobrir que els diabètics analitzats tenien uns nivells d’anticossos més alts del normal que reaccionaven amb una proteïna de la llet anomenada sèrum d’albúmina bovina atacant-la com invasora i destruint-la. Però resulta que : fatal coincidència!  Una secció d’aquesta proteïna és gairebé idèntica a una proteïna de la superfície de les cèl·lules productores d’insulina per la qual cosa, segons afirmen, les defenses de les persones sensibles a ella acaben atacant a les seves pròpies cèl·lules causant així la seva autodestrucció. Eliminar la llet i els seus derivats de la dieta infantil podria disminuir dràsticament la incidència d’aquest tipus de diabetis.

-Dolors abdominals sense intolerància a la lactosa. Hi ha una estreta correlació (no discutida) entre la indigestió que causa la lactosa, la intolerància a la lactosa i la intolerància a la llet.

-Malaltia de Crohn. El doctor John Hermon (Taylor) director del Departament de Cirurgia de l’Escola de Medicina de l’Hospital St George (Gran Bretanya) afirma: després d’estudiar la malaltia de Crohn durant 20 anys que la Paratuberculosis, una subespècie del Mycobacterium Avium està indubtablement associada a aquesta patologia. I que aquest microorganisme es transmet fonamentalment a través de la llet perquè la pasteurització no la destrueix.” En un estudi realitzat entre 1990 i 1994 sobre envasos per llet es va trobar que el 7% estava contaminat amb la Paratuberculosis.

-Malalties coronàries. Nombrosos investigadors relacionen alguns components de la llet-el colesterol, els greixos, el seu alt contingut en calci, la presència de xantina oxidasa, etc. – Amb aquest tipus de malalties. En el cas de l’enzim bovina xantina oxidasa se sap que només causa problemes quan la llet és homogeneïtzada i que el seu dany se centra en els vasos sanguinis. La possible explicació és que aquest enzim travessaria intacta les parets intestinals, es traslladaria a través de la sang i destruiria el masmógen, un dels components de les membranes de les cèl · lules que formen el teixit cardíac. Un d’aquests investigadors és el doctor Kurt Oster, cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Park City a Bridgeport (Estats Units). Durant un període de gairebé quatre anys Oster va estudiar a 75 pacients que patien angina de pit i arteriosclerosi. Doncs bé, es va eliminar la llet de les dietes i se’ls va donar àcid fòlic i vitamina C-ambdues combaten la xantina oxidasa- i en tots els casos el dolor va disminuir. És més, en aquest sentit el doctor Kurt Esselbacher-membre de l’Escola de Medicina de la Universitat de Harvard- afirma sense embuts: “La llet homogeneïtzada, a causa del contingut de xantina oxidasa, és una de les majors causes de malalties coronàries als Estats Units “.

Hi ha també estudis realitzats a Rússia segons les quals els qui beuen tres o més gots de llet al dia tenen 1,7 més probabilitats de patir malalties isquèmiques cardíaques que els que no la consumeixen. Igualment se sap que el consum habitual de productes lactis augmenta el colesterol dolent (LDL) sense afectar el bo (HDL) de manera que ja en si mateixos constitueixen un factor de risc. I hem d’afegir que el consum de proteïnes làcties sembla tenir relació directa amb la mortalitat coronària ja que s’ha comprovat que els anticossos creats contra la caseïna activen el sistema plaquetari estimulant la trombogènesi.

A més se les relaciona amb la inflamació de les parets de les artèries afavorint així el procés arterioscleròtic.

Pel que fa al calci de la llet cal dir que sembla existir relació entre l’enduriment de les artèries i l’excessiu contingut d’aquest mineral en sang.

Afegirem que la llet desnatada s’ha associat amb malalties coronàries no isquèmiques en homes majors de 45 anys i en dones majors de 75. Es creu que les proteïnes de la llet contribueixen a la formació de la homocisteina. Per a molts la conjunció d’aquest tipus de llet, la lactosa, el calci i la homocisteïna podria ser responsable de la calcificació de les artèries.

Esclerosi múltiple. Científics de la Universitat de Michigan (Estats Units) estan duent a terme en l’actualitat extensos estudis sobre els factors associats amb l’esclerosi múltiple i si bé fins ara només han obtingut conclusions parcials han pogut establir relació entre l’esclerosi múltiple i un excessiu consum de llet.

-Restrenyiment. La llet és causa coneguda de restrenyiment en nens i ancians. La seva eliminació de la dieta i un major consum de vegetals i fibra sol resoldre aquest problema. Així mateix, tant el restrenyiment crònic com les lesions perianals s’han associat amb una clara intolerància a la llet de vaca.

-Fatiga crònica. Segons un estudi realitzat amb nens a Rochester (Nova York) el 1991 beure llet augmenta 44,3 vegades el risc de patir aquesta malaltia.

-Incontinència urinària. Molts nens que mullen els llençols ja crescuts deixen de fer-ho quan eliminen de la seva dieta la llet, els productes que en contenen i els derivats lactis.

-Intolerància a la lactosa. Per poder ser utilitzada pel nostre organisme aquest sucre de la llet ha de ser prèviament hidrolitzat i això s’aconsegueix gràcies a un enzim anomenat lactasa que va desapareixent lentament quan comencen a sortir-nos les dents. Sembla que en les persones de pell clara la lactasa roman durant més temps que en la de pell més fosca. Una cosa que podria ser degut a la relació existent entre la melanina i la lactasa. Les persones que viuen en llocs freds tindrien per això la pell més blanca a fi d’aprofitar al màxim les radiacions solars i sintetitzar vitamina D per fixar el calci.

S’ha observat també que en la majoria de les persones que no produeixen lactasa o ho fan a nivells molt baixos la lactosa no hidrolitzada passa a l’intestí on és atacada pels bacteris i les conseqüències són fermentacions, meteorisme, còlics, diarrees, flatulències etc. Tot això provoca la irritació de les parets de l’intestí i fins i tot micro ferides amb pèrdua de sang. I si aquestes petites hemorràgies es produeixen de forma continuada acaben provocant deficiències de ferro.

A més la lactosa pot provocar altres trastorns no menys greus ja que és responsable de l’assimilació de metalls pesants com el cadmi, el mercuri i el ferro així com d’altres substàncies tòxiques.

-Limfomes. Un estudi realitzat a la Universitat de Bergen (Noruega) durant any i mig amb gairebé 16.000 pacients va observar que les persones que consumeixen dos gots de llet al dia presenten un risc 3,4 vegades major de patir limfomes que els que beuen menys. El mecanisme pel qual això es produeix encara no està clar tot i que se sap que la llet de vaca pot transmetre el virus de la leucèmia bovina. Aquest mateix estudi va trobar una associació, encara que feble, entre el consum de llet i el càncer de ronyons i dels òrgans reproductius femenins.

Un altre mecanisme pel qual es poden contraure limfomes és a través de llet contaminada amb dioxines. En un article publicat al diari nord-americà The Washington Post s’afirmava que les persones que consumeixen grans quantitats de greix (com carn i productes lactis són 10 vegades més propenses a contraure càncer, especialment de pulmó).

-Migranya. S’ha comprovat experimentalment que quan se suprimeix la llet de la dieta de pacients afectats de migranya redueixen significativament els seus símptomes.

– Mals d’Orella, gola i sinusitis. El 1994 la revista Natural Health publicava una sèrie de troballes que relacionen a la llet amb l’augment de les infeccions de les orelles i la gola. Els estudis van demostrar que les amígdales i les adenoides reduïen la seva mida quan es limitava el consum de llet.

-Reaccions al·lèrgiques. L’al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca s’ha definit com “qualsevol reacció adversa mitjançada pels mecanismes immunològics a una o més de les proteïnes de la llet (caseïna, alfa lacto-albúmina, betalactoglobulina)”. Actualment molts estudis mèdics reconeixen la relació entre la llet i les reaccions al·lèrgiques establint la seva prevalença entre un 2 i un 5% de la població mundial. La reacció al·lèrgica pot ser immediata, és a dir, en menys de 45 minuts o tardana, presentant-se hores o dies més tard.

-Sagnat gastrointestinal. El sagnat gastrointestinal secundari a la intolerància a les proteïnes de la llet de vaca en nens ha estat adequadament documentat. Tan seriós és el sagnat que se’l col·loca com una de les causes més comunes d’anèmia en nens.

-Síndrome de mala absorció. Investigadors de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia) han comprovat la relació entre les proteïnes de la llet i el dany a la mucosa intestinal. Aquest dany és el responsable de la síndrome de mala absorció que es caracteritza per diarrees cròniques, vòmits i retard del creixement.

-Trastorns del son. Estudis realitzats a la Universitat Free de Brussel·les entre els anys 1986 i 1988 van confirmar la relació entre el consum de llet i els trastorns del son en els nens. Aquest i altres estudis han trobat relació entre l’al·lèrgia a la llet i els problemes per dormir. Tots els símptomes milloraven quan s’excloïa la llet de la dieta i empitjoraven quan era reintroduïda. El temps mitjà per notar la millora era de cinc setmanes. L’agitació que manifestaven aquests nens també va millorar.

-Úlceres pèptiques. En el passat s’aconsellava prendre llet a les persones que patien problemes estomacals, especialment en cas d’úlceres. En l’actualitat aquesta pràctica es desaconsellada per considerar-se perillosa i perquè se sap que la llet i els seus derivats agreugen tots els símptomes. L’alleujament temporal que sentien aquests pacients es podia deure a el fet que normalment la llet es prenia freda i era la temperatura del líquid el que feia millorar la situació transitòriament.

Altres reaccions provocades per la llet. A més de les exposades hi ha altres situacions i malalties que es relacionen amb la ingesta de llet. Per exemple la acidosi làctica severa associada a l’al·lèrgia a la llet de vaca, l’augment del risc de preeclampsia en dones sensibles, la dificultat d’aprenentatge en nens o alguns casos d’infertilitat femenina. Finalment és important assenyalar que les mares que prenen llet de vaca durant el període de la lactància exposen als seus fills als riscos associats a aquest aliment.

José Ramón Llorente

PD: l’autor d’aquest text és president de la Societat Espanyola de Nutrició Ortomolecular i els estudis que s’esmenten a l’article estan perfectament documentats i si no s’esmenten és per raons d’espai.

Els que estan darrera…

Durant un cap de setmana a l’any, un selecte i exclusiu hotel de luxe d’alguna part del món es blinda i tanca amb pany i clau disposat a acollir la reunió anual d’aquest elitista fòrum. Durant dos dies, i completament allunyats dels micròfons i les càmeres, els principals líders polítics, militars i econòmics del món debaten sobre temes d’interès internacional. Les seves conclusions són un complet misteri, ja que no hi ha cap tipus d ‘actes de les seves reunions, i els seus assistents mantenen un absolut hermetisme al voltant del que parlen. Aquesta postura ha portat a un gran nombre de conspiracionistes a afirmar que ens trobem en realitat davant un “Govern de governs”, que utilitzaria les reunions anuals del club per planificar les agendes de les nacions del món d’acord amb els seus designis. ¿Fòrum de debat o Govern mundial a l’ombra? Avui us presentem al grup Bilderberg, el club més elitista, exclusiu i poderós del món.

L’origen del grup Bilderberg es remunta als anys 50. En ple començament de la Guerra Freda, un polític d’origen polonès anomenat Józef Retinger va proposar la celebració d’una conferència internacional entre els líders de les nacions d’Europa occidental i els Estats Units, amb l’objectiu d’apropar postures i promoure la comprensió mútua davant de problemes de interès general. La idea va ser presentada a Bèlgica al Príncep Bernard i al Primer Ministre del país Paul Van Zeeland, qui la van acollir amb interès i van decidir posar-la en pràctica. Per a això, van confeccionar una llista de convidats a les que van incloure com a mínim a un parell de representants de cada país, uns de tendència conservadora i uns altres de tall progressista. La primera reunió es va celebrar a l’exclusiu Hotel Bilderberg els dies 29 i 30 de maig de 1954, i hi van acudir nombrosos caps d’estat i de govern, membres de la reialesa, i representants de les empreses més importants del moment. Degut a l’èxit de la reunió, es va decidir convocar anualment: el club Bilderberg acabava de néixer.

A partir de llavors, es va constituir un comitè directiu amb un secretari permament, la principal funció és preparar les reunions anuals del grup, i cursar les invitacions per assistir-hi. La llista de personalitats  (Cast.) que assisteixen a les reunions del club és impressionant, comptant entre els seus habituals a caps d’estat i de govern, ministres en actiu, magnats de la comunicació com Rupert Murdoch, grans banquers com David Rockefeller, membres de gairebé totes les Cases Reials d’Europa, integrants d’institucions internacionals com l’OTAN o el Fons Monetari Internacional, o els presidents executius d’empreses com Coca Cola, Bankinter o AXA. Com a representació espanyola, en l’última reunió de Bilderberg, celebrada el a Suïssa, van assistir-hi la Reina Sofia, María Dolores de Cospedal!!!!!!!!, Bernardino León, i els presidents executius del Grup PRISA i la Caixa.

Aquest mapa mostra la procedència dels convidats a les sessions del grup Bilderberg: Les 2/3 parts són nord-americans, la resta es divideix amb una representació aproximada d'entre 3 i 8 convidats per país. A la reunió de 2011, han estat a més convidades personalitats de la Xina i Rússia.

 

Les conclusions a les que el grup Bilderberg arriba en els seus debats són un complet misteri. No es permet l’accés a cap mitjà de comunicació, i fins i tot es prohibeix expressament als convidats acudir a les reunions amb els seus equips de treball i membres de seguretat. Només els convidats pel Comitè directiu poden accedir a lessessions, les quals es desenvolupen sense que quedi constància de cap tipus del que allí es parla. L’hotel on anualment es reuneix el grup Bilderberg queda durant 3 diescompletament blindat per fortes mesures de seguretat. A la reunió del passat any, que es va celebrar en un exclusiu hotel de Sitges, van ser desplegats uns 500 agents de les forces de seguretat que literalment van envoltar el complex hoteler per preservar la intimitat dels assistents al club. També és curiós remarcar que malgrat l’enorme elenc de personalitats mundials que va a les sessions del grup Bilderberg, les seves reunions obtenen poc seguiment per part dels grans mitjans de comunicació. Per exemple, de l’última reunió del grup a Suïssa cap telenotícies espanyol ha fet tan sols una menció. Res a veure amb el seguiment que es fa a altres reunions similars com ara el G-20, amb centenars de periodistes acreditats.
Però, per què s’envolten de tant secretisme les reunions del grup Bilderberg? Segons han assenyalat alguns dels seus assistents en diverses entrevistes, es deu al caràcter estrictament privat de les seves trobades: no es tracta d’un fòrum internacional o de caràcter institucional, sinó un punt de trobada de diversos líders mundials per intentar acostar les seves postures en nom d’un major enteniment. És precisament el caràcter transversal d’aquestes trobades el que justificaria l’hermetisme de les sessions. En concebre com un punt de debat de caràcter privat, els seus assistents poden parlar amb una completa llibertat que els seria impossible expressar en altres fòrums públics. Per tractar d’augmentar la seva transparència, el club Bilderberg ha creat recentment una pàgina web, en la qual de manera bastant precària fa una breu referència a la seva història i objectius, i publica les llistes de convidats a les reunions i els punts tractats. En la reunió d’aquest any, els punts objecte de debat van ser l’euro i els reptes per la Unió Europea, el paper de les economies emergents, les xarxes socials, els nous reptes a l’Orient Mitjà i els reptes demogràfics.
Aquí us deixo amb uns vídeos que tracten sobre el tema…