L’altre cara de “la Pepa”

Hola de nou companys lectors, us deixo amb Félix Rodrigo Mora i el seu treball sobre la “Pepa”, tan de moda en aquests temps del seu 200 aniversari:

Anuncis

Els que estan darrera…

Durant un cap de setmana a l’any, un selecte i exclusiu hotel de luxe d’alguna part del món es blinda i tanca amb pany i clau disposat a acollir la reunió anual d’aquest elitista fòrum. Durant dos dies, i completament allunyats dels micròfons i les càmeres, els principals líders polítics, militars i econòmics del món debaten sobre temes d’interès internacional. Les seves conclusions són un complet misteri, ja que no hi ha cap tipus d ‘actes de les seves reunions, i els seus assistents mantenen un absolut hermetisme al voltant del que parlen. Aquesta postura ha portat a un gran nombre de conspiracionistes a afirmar que ens trobem en realitat davant un “Govern de governs”, que utilitzaria les reunions anuals del club per planificar les agendes de les nacions del món d’acord amb els seus designis. ¿Fòrum de debat o Govern mundial a l’ombra? Avui us presentem al grup Bilderberg, el club més elitista, exclusiu i poderós del món.

L’origen del grup Bilderberg es remunta als anys 50. En ple començament de la Guerra Freda, un polític d’origen polonès anomenat Józef Retinger va proposar la celebració d’una conferència internacional entre els líders de les nacions d’Europa occidental i els Estats Units, amb l’objectiu d’apropar postures i promoure la comprensió mútua davant de problemes de interès general. La idea va ser presentada a Bèlgica al Príncep Bernard i al Primer Ministre del país Paul Van Zeeland, qui la van acollir amb interès i van decidir posar-la en pràctica. Per a això, van confeccionar una llista de convidats a les que van incloure com a mínim a un parell de representants de cada país, uns de tendència conservadora i uns altres de tall progressista. La primera reunió es va celebrar a l’exclusiu Hotel Bilderberg els dies 29 i 30 de maig de 1954, i hi van acudir nombrosos caps d’estat i de govern, membres de la reialesa, i representants de les empreses més importants del moment. Degut a l’èxit de la reunió, es va decidir convocar anualment: el club Bilderberg acabava de néixer.

A partir de llavors, es va constituir un comitè directiu amb un secretari permament, la principal funció és preparar les reunions anuals del grup, i cursar les invitacions per assistir-hi. La llista de personalitats  (Cast.) que assisteixen a les reunions del club és impressionant, comptant entre els seus habituals a caps d’estat i de govern, ministres en actiu, magnats de la comunicació com Rupert Murdoch, grans banquers com David Rockefeller, membres de gairebé totes les Cases Reials d’Europa, integrants d’institucions internacionals com l’OTAN o el Fons Monetari Internacional, o els presidents executius d’empreses com Coca Cola, Bankinter o AXA. Com a representació espanyola, en l’última reunió de Bilderberg, celebrada el a Suïssa, van assistir-hi la Reina Sofia, María Dolores de Cospedal!!!!!!!!, Bernardino León, i els presidents executius del Grup PRISA i la Caixa.

Aquest mapa mostra la procedència dels convidats a les sessions del grup Bilderberg: Les 2/3 parts són nord-americans, la resta es divideix amb una representació aproximada d'entre 3 i 8 convidats per país. A la reunió de 2011, han estat a més convidades personalitats de la Xina i Rússia.

 

Les conclusions a les que el grup Bilderberg arriba en els seus debats són un complet misteri. No es permet l’accés a cap mitjà de comunicació, i fins i tot es prohibeix expressament als convidats acudir a les reunions amb els seus equips de treball i membres de seguretat. Només els convidats pel Comitè directiu poden accedir a lessessions, les quals es desenvolupen sense que quedi constància de cap tipus del que allí es parla. L’hotel on anualment es reuneix el grup Bilderberg queda durant 3 diescompletament blindat per fortes mesures de seguretat. A la reunió del passat any, que es va celebrar en un exclusiu hotel de Sitges, van ser desplegats uns 500 agents de les forces de seguretat que literalment van envoltar el complex hoteler per preservar la intimitat dels assistents al club. També és curiós remarcar que malgrat l’enorme elenc de personalitats mundials que va a les sessions del grup Bilderberg, les seves reunions obtenen poc seguiment per part dels grans mitjans de comunicació. Per exemple, de l’última reunió del grup a Suïssa cap telenotícies espanyol ha fet tan sols una menció. Res a veure amb el seguiment que es fa a altres reunions similars com ara el G-20, amb centenars de periodistes acreditats.
Però, per què s’envolten de tant secretisme les reunions del grup Bilderberg? Segons han assenyalat alguns dels seus assistents en diverses entrevistes, es deu al caràcter estrictament privat de les seves trobades: no es tracta d’un fòrum internacional o de caràcter institucional, sinó un punt de trobada de diversos líders mundials per intentar acostar les seves postures en nom d’un major enteniment. És precisament el caràcter transversal d’aquestes trobades el que justificaria l’hermetisme de les sessions. En concebre com un punt de debat de caràcter privat, els seus assistents poden parlar amb una completa llibertat que els seria impossible expressar en altres fòrums públics. Per tractar d’augmentar la seva transparència, el club Bilderberg ha creat recentment una pàgina web, en la qual de manera bastant precària fa una breu referència a la seva història i objectius, i publica les llistes de convidats a les reunions i els punts tractats. En la reunió d’aquest any, els punts objecte de debat van ser l’euro i els reptes per la Unió Europea, el paper de les economies emergents, les xarxes socials, els nous reptes a l’Orient Mitjà i els reptes demogràfics.
Aquí us deixo amb uns vídeos que tracten sobre el tema…

 

 

 

 

Les 10 demandes judicials més absurdes

Demandes judicials reals que semblen una broma.

La revista “Times” va publicar les deu demandes judicials més rocambolesques i absurdes dels últims anys. Des d’un pres que va demandar Déu fins a una dona que va denunciar el seu marit per arribar a l’orgasme sense que ella ho aconseguís. Va, que la justícia aquesta per això no?.

* 1. El 2004, Timothy Dumouchel, de Fond du Lac, Wisconsin (Estats Units), va demandar a una companyia televisiva per haver fet engreixar la seva dona i transformar els seus fills en “vagues zapperos”. “Crec que la raó per la qual fumo i bec cada dia i per la meva dona pateix sobrepès és perquè veiem la televisió cada dia des de fa quatre anys.

* 2. El 2005, una dona brasilera va demandar al seu company sentimental perquè no aconseguia que ella arribés a l’orgasme. La dona, de 31 anys, va assegurar que la seva parella, de 38,  acabava habitualment les relacions sexuals sense que ella hagués aconseguit l’orgasme.

* 3. El 2007, un pare de Zhengzhou (Xina), no va poder anomenar al seu fill “@” perquè, segons les lleis xineses, tots els noms han de poder ser traduïts al mandarí.

* 4. El 2005, Pavel M., un pres romanès condemnat a 20 anys per assassinat, va demandar Déu basant-se que, en el seu bateig, va signar un contracte en el qual Déu es comprometia a mantenir-lo allunyat dels problemes. Aquest any, un senador nord-americà va demandar Déu per causar “catàstrofes” al món.

* 5. El 2005, el Tribunal d’Apel·lació de Massachusetts (Estats Units) va haver de decidir quan és perillosa una tècnica sexual. Una parella, que portava diversos anys de relació, practicava el coit quan ella, de manera sobtada, va fer una brusca maniobra que li va fracturar el penis a l’home, que la va demandar-la i va requerir cirurgia.

* 6. El 2005, Marina Bai, una astròloga russa, va demandar la NASA per “interrompre l’equilibri de l’univers”. Va reclamar que la sonda espacial Deep Impact, que havia impactar amb un estel a finals d’aquell any per recollir el material que resultés de l’explosió amb finalitats científiques, era un “acte terrorista”.

* 7. El 2007, un tribunal de l’Índia va haver de decidir si un condó vibrador és un anticonceptiu o una joguina sexual. Els condons contenien un dispositiu a piles. Els denunciants van al·legar que les joguines sexuals són il·legals a l’Índia.

* 8. El 2006, un jove de Jiaxing, una regió propera a Xangai, va tenir problemes amb la llei del país asiàtic després de posar la seva ànima a la venda a internet.

* 9. El 2004, Frank D’Alessandro, un funcionari judicial de Nova York, va demandar la ciutat per les ferides que va patir després d’esclatar el vàter en què estava assegut.

* 10. El 2001, Cathy McGowan, de 26 anys, va guanyar un concurs en un programa de ràdio per contestar correctament a una pregunta. Va demandar a l’emissora perquè el premi era un Renault Clio però, quan va anar a recollir-lo, li van entregar un cotxe de joguina.

Qui les entengui que les compri, les lleis més absurdes

Són rares, difícils d’entendre, inexplicables i poc habituals…

Hi ha lleis ridícules que veiem cada dia en mitjans de comunicació, a través de coneguts,etc, i dubtem de la serietat de qui ha seguit mantenint aquestes normes en el sistema, però si creiem que de vegades són lleis surrealistes, la publicació “The Times “ha seleccionatles les lleis més absurdes de tot el món.

Aquí van les 40 lleis que semblen tretes de l’edat de pedra:

1. Si apareix una balena morta en les costes britàniques, el cap és del rei. No obstant això, la cua pertany a la reina en el cas que necessiti els ossos per a la seva cotilla.

2. a Bahrain, un doctor pot examinar els genitals d’una dona, però té terminantmentprohibit mirar-los directament durant l’examen, i només dins del seu reflex en un mirall.

3. A Londres és il · legal muntar en un taxi si es té la pesta.

4. A Vermont (Estats Units), les dones necessiten un permís signat dels seus marits per utilitzar dentadura postissa.

5. A la ciutat nord-americana de Boulder, Colorado, és il·legal matar un ocell dins delslímits de la ciutat, així com ser l’amo d’una mascota (legalment, els ciutadans només són”supervisors” d’aquestes).

6. A la ciutat de York (Anglaterra), és legal assassinar a un escocès dins les antigues muralles, però només si ell duu un arc i fletxes.

7. a Chester (Anglaterra), els gal·lesos no poden entrar a la ciutat abans de la sortida del sol, i no poden romandre-hi un cop s’ha posat.

8. a Kentucky (EUA), és il·legal dur armes ocultes que excedeixin dels dos metres de llarg.

9. A Florida (EUA), les dones solteres que saltin en paracaigudes els diumenges poden ser empresonades.

10. Al Regne Unit, un home que se sent obligat a orinar en públic pot fer-ho sempre quea punti cap a la roda del seu vehicle i mantingui la seva mà dreta recolzada en ell.

11. A El Salvador, els conductors ebris poden ser castigats amb la mort davant un escamot d’afusellament.

12. Està permès passejar un ramat d’ovelles al llarg del Pont de Londres sense haver de pagar peatge, el mateix que passa amb les oques a Cheapside.

13. Al Regne Unit, els homes menors de 14 han de practicar diàriament el tir amb arc.

14. A Indonèsia, la masturbació està penada amb la decapitació.

15. A Miami, és il·legal passejar-se per la comissaria de Policia en monopatí.

16. a Lancashire (Anglaterra), si un policia et para vora del mar, està prohibit que incitis a un gos a bordar.

17. Al Regne Unit, una embarassada pot orinar on vulgui, fins i tot en un casc de policia.

18. Els vaixells de l’Armada Real Britànica que entren al port de Londres han de proporcionar un barril de rom als encarregats de la Torre de Londres.

19. a Ohio (EUA), és il·legal tenir un peix borratxo.

20. A Alabama (EUA), és il·legal embenar els ulls a una persona mentre condueix el seu vehicle.

21. A Chicago està prohibit menjar en un lloc que s’està cremant.

22.Als menors de Kansas City, Missouri no se’ls permet comprar armes de juguet, tot i això la llei no contempla que no en comprin de reals.

23.A l’estat de Pennsylvania (EUA) no està permès cantar sota la dutxa.

24.A Alabama (EUA) és il·legal portar bigoti fals a l’església si causa riure.

25.A Arkansas un home pot pegar a la seva muller legalment! tot i que no més d’un cop al mes.

26. Al Regne Unit, és il · legal no explicar-li al cobrador d’impostos el que no vols que sàpiga. No obstant això, pot ocultar allò que no et faria res que sabés.

27. A França, és il·legal posar de nom a un porc Napoleó.

28. Al Regne Unit, es considera un acte de traïció posar un segell de correus en què apareix una imatge de la monarquia britànica.

29. És il·legal morir al Parlament britànic.

30. Va contra la llei que un taxi transporti cadàvers o gossos rabiosos a Londres.

31.A Califòrnia la llum solar està garantida per la llei.

32.A Indiana (EUA) està prohibit esnifar pegament.

33.A Maine (EUA) està prohibit sortir d’un avió en vol.

34.A Carolina del Sud és il·legal matar per sorpresa a algú que s’està suïcidant.

35. A Vermont és il·legal negar l’existència de Déu.

36. A Virginia no es pot practicar sexe amb la llum encesa i en cap més posició que la del missioner.

37.A Dakota del Sud està prohibit dormir en una fabrica de formatges.

38. És il·legal a Tennesse que vuit o més dones visquin en una mateixa casa.

39. A Utha és il·legal causar una catàstrofe.

40.A Montana està premés disparar a un grup de set o més Indis.

I per últim 41: A Nevada es pot penjar algú per haver disparar el teu gos dintre la teva propietat.

Si un dia us arriba una notificació estranya que penseu que és una broma, consulteu primer la llei de la vostra ciutat, per si de cas.