Els que estan darrera…

Durant un cap de setmana a l’any, un selecte i exclusiu hotel de luxe d’alguna part del món es blinda i tanca amb pany i clau disposat a acollir la reunió anual d’aquest elitista fòrum. Durant dos dies, i completament allunyats dels micròfons i les càmeres, els principals líders polítics, militars i econòmics del món debaten sobre temes d’interès internacional. Les seves conclusions són un complet misteri, ja que no hi ha cap tipus d ‘actes de les seves reunions, i els seus assistents mantenen un absolut hermetisme al voltant del que parlen. Aquesta postura ha portat a un gran nombre de conspiracionistes a afirmar que ens trobem en realitat davant un “Govern de governs”, que utilitzaria les reunions anuals del club per planificar les agendes de les nacions del món d’acord amb els seus designis. ¿Fòrum de debat o Govern mundial a l’ombra? Avui us presentem al grup Bilderberg, el club més elitista, exclusiu i poderós del món.

L’origen del grup Bilderberg es remunta als anys 50. En ple començament de la Guerra Freda, un polític d’origen polonès anomenat Józef Retinger va proposar la celebració d’una conferència internacional entre els líders de les nacions d’Europa occidental i els Estats Units, amb l’objectiu d’apropar postures i promoure la comprensió mútua davant de problemes de interès general. La idea va ser presentada a Bèlgica al Príncep Bernard i al Primer Ministre del país Paul Van Zeeland, qui la van acollir amb interès i van decidir posar-la en pràctica. Per a això, van confeccionar una llista de convidats a les que van incloure com a mínim a un parell de representants de cada país, uns de tendència conservadora i uns altres de tall progressista. La primera reunió es va celebrar a l’exclusiu Hotel Bilderberg els dies 29 i 30 de maig de 1954, i hi van acudir nombrosos caps d’estat i de govern, membres de la reialesa, i representants de les empreses més importants del moment. Degut a l’èxit de la reunió, es va decidir convocar anualment: el club Bilderberg acabava de néixer.

A partir de llavors, es va constituir un comitè directiu amb un secretari permament, la principal funció és preparar les reunions anuals del grup, i cursar les invitacions per assistir-hi. La llista de personalitats  (Cast.) que assisteixen a les reunions del club és impressionant, comptant entre els seus habituals a caps d’estat i de govern, ministres en actiu, magnats de la comunicació com Rupert Murdoch, grans banquers com David Rockefeller, membres de gairebé totes les Cases Reials d’Europa, integrants d’institucions internacionals com l’OTAN o el Fons Monetari Internacional, o els presidents executius d’empreses com Coca Cola, Bankinter o AXA. Com a representació espanyola, en l’última reunió de Bilderberg, celebrada el a Suïssa, van assistir-hi la Reina Sofia, María Dolores de Cospedal!!!!!!!!, Bernardino León, i els presidents executius del Grup PRISA i la Caixa.

Aquest mapa mostra la procedència dels convidats a les sessions del grup Bilderberg: Les 2/3 parts són nord-americans, la resta es divideix amb una representació aproximada d'entre 3 i 8 convidats per país. A la reunió de 2011, han estat a més convidades personalitats de la Xina i Rússia.

 

Les conclusions a les que el grup Bilderberg arriba en els seus debats són un complet misteri. No es permet l’accés a cap mitjà de comunicació, i fins i tot es prohibeix expressament als convidats acudir a les reunions amb els seus equips de treball i membres de seguretat. Només els convidats pel Comitè directiu poden accedir a lessessions, les quals es desenvolupen sense que quedi constància de cap tipus del que allí es parla. L’hotel on anualment es reuneix el grup Bilderberg queda durant 3 diescompletament blindat per fortes mesures de seguretat. A la reunió del passat any, que es va celebrar en un exclusiu hotel de Sitges, van ser desplegats uns 500 agents de les forces de seguretat que literalment van envoltar el complex hoteler per preservar la intimitat dels assistents al club. També és curiós remarcar que malgrat l’enorme elenc de personalitats mundials que va a les sessions del grup Bilderberg, les seves reunions obtenen poc seguiment per part dels grans mitjans de comunicació. Per exemple, de l’última reunió del grup a Suïssa cap telenotícies espanyol ha fet tan sols una menció. Res a veure amb el seguiment que es fa a altres reunions similars com ara el G-20, amb centenars de periodistes acreditats.
Però, per què s’envolten de tant secretisme les reunions del grup Bilderberg? Segons han assenyalat alguns dels seus assistents en diverses entrevistes, es deu al caràcter estrictament privat de les seves trobades: no es tracta d’un fòrum internacional o de caràcter institucional, sinó un punt de trobada de diversos líders mundials per intentar acostar les seves postures en nom d’un major enteniment. És precisament el caràcter transversal d’aquestes trobades el que justificaria l’hermetisme de les sessions. En concebre com un punt de debat de caràcter privat, els seus assistents poden parlar amb una completa llibertat que els seria impossible expressar en altres fòrums públics. Per tractar d’augmentar la seva transparència, el club Bilderberg ha creat recentment una pàgina web, en la qual de manera bastant precària fa una breu referència a la seva història i objectius, i publica les llistes de convidats a les reunions i els punts tractats. En la reunió d’aquest any, els punts objecte de debat van ser l’euro i els reptes per la Unió Europea, el paper de les economies emergents, les xarxes socials, els nous reptes a l’Orient Mitjà i els reptes demogràfics.
Aquí us deixo amb uns vídeos que tracten sobre el tema…

 

 

 

 

Anuncis

Pando, un ancià de 6000 tones

A primera vista és un extens bosc de Pollancres amb més de 47.000 arbres i unes 47 hectàrees d’extensió. Però si intentéssim “desenredar” les seves arrels, ens portaríem una gran sorpresa: Pando, un suposat bosc situat en l’estat de Utah, és en realitat una colònia clonal, un únic organisme unit per una extensa xarxa d’arrels subterrànies. Si es confirmessin científicament les dades estimatives, Pando podria ser considerat l’organisme més gran del món.

Imatge de David Winnie

L’arbre Pando, està situat a les muntanyes Wasatch, i pertany a l’espècie populus tremula (o Quaking Aspen, el seu nom fa esment a la curiosa capacitat de les seves fulles per tremolar amb el vent), posseeix una biomassa estimada en 6000 tones, i va ser descobert com un únic organisme viu després de determinar que en la seva extensió comparteix un únic marcador genètic. El descobriment, va ser realitzat per Burton V. Barnes, un investigador de la Universitat de Michigan en la dècada de 1970.

La colònia clonal (enllaç en anglès) és un sistema gairebé perfecte de supervivència, on cada tija en morir, es renova per les arrels que connecten tot l’organisme. Les colònies clonals com Pando són capaços de sobreviure per exemple, a nombrosos incendis que no arriben a afectar les arrels, i que ràpidament regeneren l’àrea afectada pel foc. Les tiges de cada arbre sobreviuen una mitjana de 130 anys en condicions normals. Segons algunes estimacions realitzades, l’edat de la colònia clonal de Pando seria d’uns 80.000 anys d’antiguitat, encara que no existeix un mètode precís de calcular l’antiguitat, de manera que s’obre la possibilitat que la seva edat sigui fins i tot major, o que sigui superada per altres colònies encara per descobrir-se en l’àrea.

Alguns científics, consideren possible que el dany produït en algunes zones en les arrels, podria haver separat en sectors la biomassa de Pando, disminuint la seva mida. Alhora, hi ha dubtes sobre l’existència d’altres colònies clonals de major grandària que podrien deixar petita a Pando. Una colònia clonal situada també a Utah, podria tenir una extensió de fins a 80 hectàrees i en proporció, gairebé duplicar el seu pes.Una última dada espectacular: el principal competidor de les colònies clonals de l’espècie Populus tremuloides són els boscos de coníferes que avancen en les zones on el bestiar impedeix el creixement dels nous brots. Paradoxalment, un incendi avançant sobre el bosc de coníferes, seria un aliat que pocs imaginaríem per a la supervivència de Pando.

L’arbre que es va passar de gran.

Tot el fullatge que veiem a la imatge sembla un bosc, però pertany a un sol arbre que desafiant la seva pròpia naturalesa es va passar de gran, fins a arribar als 500 metres de perímetre, a la platja de Pirangi do Norte, Brasil.

Imatge de Viquipèdia.

L’arbre anacard (espècie Anacardium occidentale) és natiu del nord-est del Brasil i Guaiana, i se’l coneix també com cajueiro. Quan la seva alçada normal és d’uns 7 metres i un diàmetre que no sobrepassa uns pocs metres, l’anacard de Pirangi do Norte, a l’Estat de Rio Grande do Norte, va deixar de banda totes les regles i convencions de la seva espècie per créixer fins a sobrepassar els 500 metres de circumferència en 95 anys d’existència.

La causa del seu desproporcionat creixement és una anomalia genètica per la qual les seves branques creixen fins a aconseguir un llarg i un pes que no se sosté, i en caure doblegades a terra, tornen a desenvolupar arrels que estimulen encara més el seu creixement. L’aspecte, és el de molts arbres quan en realitat és un de sol, un cas molt similar el trobem a Pando, l’arbre ancià de 6.000 tones de Estats Units.

Segons alguns interessats en què el Anacard de Pirangi segueixi creixent, cal començar a enderrocar algunes cases per fer-li una mica de lloc. Serà una manera d’augmentar la seva producció de Cajus, un fruit que en les bones temporades es calcula que supera les 3 tones. Un altre exemplar notori d’arbre urbà (el Gran Banyan), aquesta vegada al Jardí Botànic de Howrah, una ciutat industrial de l’Índia on es va desenvolupar una colònia clonal que va arribar fins a 1000 metres de circumferència.

El lloc de Leningrad al Sant Petersburg actual

Avui també m’agradaria compartir amb vosaltres uns fascinants muntatges fotogràfics de Serguei Larenkov (Сергей Ларенков) que fonen imatges preses durant el dramàtic Setge de St. Petersburg (greu episodi de la Segona Guerra Mundial), amb fotografies d’aquests mateixos llocs en el Sant Petersburg actual.Si acostumes a navegar per Internet és possible que l’hagis vist abans … en aquest cas espero que almenys serveixi per fer una mica de justícia amb el seu autor, que ha estat àmpliament plagiat.

Pots veure les fotografies de Larenkov en la seva bitàcola en livejournal. aqui us deixo amb algunes, al seu lloc web trobareu més…

El món des dels ulls d’un cosmonauta

Alguna vegada, segur que vau voler viatjar a l’espai, doncs bé, no us puc donar aquesta oportunitat però si que estigueu una mica més a prop dels ulls dels que ho han aconseguit

Un d’aquests casos és l’esplèndida galeria fotogràfica que el cosmonauta rus n º 100, Oleg Kotov, ha anat actualitzant mentre estava en òrbita a bord de l’Estació Espacial Internacional (tot just va tornar a la Terra el passat dimecres 2 de Juny). Aquesta galeria de fotos ha estat la segona ocasió en què un cosmonauta rus ha compartit les seves experiències estant en òrbita, després del simpàtic bloc que Maxim Suráev va actualitzar durant els seus sis mesos a la ISS (que també podeu llegir en anglès).

Entre les fotos de Kotov trobem tant vistes de la Terra, com imatges de la vida a bord de la ISS. Entre les primeres destacaria diverses imatges d’aurores, postes de sol i zones com Mallorca o els Emirats Àrabs. Entre les segones, les passejades espacials o una de Suráev amb “els seus amics“.