La GEO 600 podria demostrar que vivim en un holograma

Detecten un estrany so que podria ratificar aquesta teoria

El detector d’ones gravitacionals GEO 600, de Hannover, a Alemanya, va registrar un estrany soroll de fons que ha portat de cap als investigadors que hi treballen. L’actual director del Fermilab dels Estats Units, el físic Carl Hogan, ha proposat una sorprenent explicació per a aquest soroll: prové dels confins de l’univers, del racó en què aquest passa de ser un suau continu espai-temporal, a ser una vora granulada . Si és certa aquesta teoria, aquest soroll seria la primera prova empírica que vivim en un univers hologràfic, assegura Hogan. Noves proves han de ser encara realitzades amb el GEO 600 per confirmar que el misteriós soroll no procedeix de fonts més òbvies.

Gegantí holograma còsmic

Un estrany soroll detectat pel GEO600 va portar de cap als investigadors que hi treballen, fins que un físic anomenat Craig Hogan, director del Fermi National Accelerator Laboratory (Fermilab), dels Estats Units, va afirmar que el GEO600 s’havia ensopegat amb el límit fonamental de l’espai-temps, és a dir, el punt en què l’espai-temps deixa de comportar-se com el suau continu descrit per Einstein per dissoldre-s en “grans” (més o menys de la mateixa manera que una imatge fotogràfica es pot veure granulada quan més de prop l’observem).

Segons Hogan, “sembla com si el GEO600 hagués estat colpejat per les microscòpiques convulsions quàntiques de l’espai-temps”. El físic afirma que si això és cert, llavors s’hauria trobat l’evidència necessària per afirmar que vivim en un gegantesc holograma còsmic.

La teoria que vivim en un holograma es deriva de la comprensió de la naturalesa dels forats negres i, encara que pugui semblar una teoria absurda, té una base teòrica prou ferma.

Els hologrames de les targetes de crèdit i bitllets estan impresos en pel·lícules de plàstic bidimensionals. Quan la llum rebota en ells, recrea l’aparença d’una imatge tridimensional. A la dècada de 1990, el físic Leonard Susskind i el premi Nobel Gerard ‘t Hooft van suggerir que el mateix principi es podria aplicar a tot l’univers.

Unitats d’informació

Segons aquesta teoria, la nostra experiència quotidiana podria ser una projecció hologràfica de processos físics que tenen lloc en una llunyana superfície bidimensional. Des de fa algun temps, els físics han mantingut que els efectes quàntics podrien provocar que el continu espai-temps estigues en convulsió descontroladament a escales molt petites. A aquestes escales, la xarxa espaciotemporal podria granular, i estar composta de diminutes unitats (similars als píxels) d’una mida d’aproximadament de cent trilions de vegades la mida del protó.

Si el soroll captat pel GEO600 ha registrat aquestes hipotètiques convulsions, segons Hogan, la descripció de l’espai-temps canviaria radicalment. Això suposaria considerar l’espai-temps com un holograma granulat, i descriure’l com una esfera la superfície exterior estaria coberta per unitats de la mida de la longitud de Planck (distància o escala de longitud per sota de la qual s’espera que l’espai deixi de tenir una geometria clàssica).

Cadascuna d’aquestes “peces” del mosaic universal seria, així mateix, una unitat d’informació. I, segons el principi hologràfic, la quantitat total d’informació que cobreix l’exterior d’aquesta esfera hauria de coincidir amb el nombre d’unitats d’informació contingudes en el volum de l’univers.

Detecció possible o error de fons

Tenint en compte que el volum de l’univers esfèric seria molt més gran que el volum de la superfície exterior, aquest galimaties es complica encara més. Però Hogan també assenyala una solució per aquest punt: si ha d’haver el mateix nombre d’unitats d’informació o bits dins de l’univers que en les seves vores, els bits interiors han de ser majors que la longitud de Planck. “Altrament dit, l’univers hologràfic seria borrós”, explica el físic.

La longitud de Planck ha resultat massa petita per ser detectada fins ara, però Hogan afirma que el GEO600 ha pogut registrar-ho perquè la “projecció” hologràfica de la granulositat podria ser molt més gran, al voltant d’entre 10 i 16 metres.

El que ha detectat el GEO600, en definitiva, podria ser la borrositat hologràfica de l’espai-temps, des de l’interior d’aquest univers hologràfic. És cert que encara està per demostrar que l’estrany soroll captat, de freqüències entre els 300 i 1.500 hertzs, no sigui procedent de qualsevol altra font, reconeix Hogan.

Aquesta possibilitat també ha de considerar-se, donada la sensibilitat del detector per captar des del soroll del pas dels núvols fins al dels moviments sísmics terrestres. De fet, els investigadors del detector s’afanyen contínuament en “esborrar” sorolls de fons detectats pel GEO600, per poder definir l’important.

Noves proves

De qualsevol manera, si el GEO600 hagués descobert el soroll hologràfic procedent de les convulsions quàntiques de l’espai-temps, llavors aquest soroll obstaculitzaria els de detectar les ones gravitatòries. No obstant això, d’altra banda, la troballa podria suposar un descobriment fins i tot més fonamental, sense precedents en la història de la física.

Segons va publicar recentment la web del GEO600, per provar la teoria del soroll hologràfic, la sensibilitat màxima del detector ha estat modificada cap a freqüències fins i tot més altes.

Els científics consideren que el GEO600 és l’únic experiment del món capaç de provar aquesta controvertida teoria, almenys en l’actualitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s