La GEO 600 podria demostrar que vivim en un holograma

Detecten un estrany so que podria ratificar aquesta teoria

El detector d’ones gravitacionals GEO 600, de Hannover, a Alemanya, va registrar un estrany soroll de fons que ha portat de cap als investigadors que hi treballen. L’actual director del Fermilab dels Estats Units, el físic Carl Hogan, ha proposat una sorprenent explicació per a aquest soroll: prové dels confins de l’univers, del racó en què aquest passa de ser un suau continu espai-temporal, a ser una vora granulada . Si és certa aquesta teoria, aquest soroll seria la primera prova empírica que vivim en un univers hologràfic, assegura Hogan. Noves proves han de ser encara realitzades amb el GEO 600 per confirmar que el misteriós soroll no procedeix de fonts més òbvies.

Gegantí holograma còsmic

Un estrany soroll detectat pel GEO600 va portar de cap als investigadors que hi treballen, fins que un físic anomenat Craig Hogan, director del Fermi National Accelerator Laboratory (Fermilab), dels Estats Units, va afirmar que el GEO600 s’havia ensopegat amb el límit fonamental de l’espai-temps, és a dir, el punt en què l’espai-temps deixa de comportar-se com el suau continu descrit per Einstein per dissoldre-s en “grans” (més o menys de la mateixa manera que una imatge fotogràfica es pot veure granulada quan més de prop l’observem).

Segons Hogan, “sembla com si el GEO600 hagués estat colpejat per les microscòpiques convulsions quàntiques de l’espai-temps”. El físic afirma que si això és cert, llavors s’hauria trobat l’evidència necessària per afirmar que vivim en un gegantesc holograma còsmic.

La teoria que vivim en un holograma es deriva de la comprensió de la naturalesa dels forats negres i, encara que pugui semblar una teoria absurda, té una base teòrica prou ferma.

Els hologrames de les targetes de crèdit i bitllets estan impresos en pel·lícules de plàstic bidimensionals. Quan la llum rebota en ells, recrea l’aparença d’una imatge tridimensional. A la dècada de 1990, el físic Leonard Susskind i el premi Nobel Gerard ‘t Hooft van suggerir que el mateix principi es podria aplicar a tot l’univers.

Unitats d’informació

Segons aquesta teoria, la nostra experiència quotidiana podria ser una projecció hologràfica de processos físics que tenen lloc en una llunyana superfície bidimensional. Des de fa algun temps, els físics han mantingut que els efectes quàntics podrien provocar que el continu espai-temps estigues en convulsió descontroladament a escales molt petites. A aquestes escales, la xarxa espaciotemporal podria granular, i estar composta de diminutes unitats (similars als píxels) d’una mida d’aproximadament de cent trilions de vegades la mida del protó.

Si el soroll captat pel GEO600 ha registrat aquestes hipotètiques convulsions, segons Hogan, la descripció de l’espai-temps canviaria radicalment. Això suposaria considerar l’espai-temps com un holograma granulat, i descriure’l com una esfera la superfície exterior estaria coberta per unitats de la mida de la longitud de Planck (distància o escala de longitud per sota de la qual s’espera que l’espai deixi de tenir una geometria clàssica).

Cadascuna d’aquestes “peces” del mosaic universal seria, així mateix, una unitat d’informació. I, segons el principi hologràfic, la quantitat total d’informació que cobreix l’exterior d’aquesta esfera hauria de coincidir amb el nombre d’unitats d’informació contingudes en el volum de l’univers.

Detecció possible o error de fons

Tenint en compte que el volum de l’univers esfèric seria molt més gran que el volum de la superfície exterior, aquest galimaties es complica encara més. Però Hogan també assenyala una solució per aquest punt: si ha d’haver el mateix nombre d’unitats d’informació o bits dins de l’univers que en les seves vores, els bits interiors han de ser majors que la longitud de Planck. “Altrament dit, l’univers hologràfic seria borrós”, explica el físic.

La longitud de Planck ha resultat massa petita per ser detectada fins ara, però Hogan afirma que el GEO600 ha pogut registrar-ho perquè la “projecció” hologràfica de la granulositat podria ser molt més gran, al voltant d’entre 10 i 16 metres.

El que ha detectat el GEO600, en definitiva, podria ser la borrositat hologràfica de l’espai-temps, des de l’interior d’aquest univers hologràfic. És cert que encara està per demostrar que l’estrany soroll captat, de freqüències entre els 300 i 1.500 hertzs, no sigui procedent de qualsevol altra font, reconeix Hogan.

Aquesta possibilitat també ha de considerar-se, donada la sensibilitat del detector per captar des del soroll del pas dels núvols fins al dels moviments sísmics terrestres. De fet, els investigadors del detector s’afanyen contínuament en “esborrar” sorolls de fons detectats pel GEO600, per poder definir l’important.

Noves proves

De qualsevol manera, si el GEO600 hagués descobert el soroll hologràfic procedent de les convulsions quàntiques de l’espai-temps, llavors aquest soroll obstaculitzaria els de detectar les ones gravitatòries. No obstant això, d’altra banda, la troballa podria suposar un descobriment fins i tot més fonamental, sense precedents en la història de la física.

Segons va publicar recentment la web del GEO600, per provar la teoria del soroll hologràfic, la sensibilitat màxima del detector ha estat modificada cap a freqüències fins i tot més altes.

Els científics consideren que el GEO600 és l’únic experiment del món capaç de provar aquesta controvertida teoria, almenys en l’actualitat.

Anuncis

10 coses que potser no sabies …. i ara ja saps II

1   Els aliments triguen 7 segons des que estan a la boca fins que arriben a l’estómac.
2   El cabell d’un humà pot arribar a suportar fins a 3 kg de pes.
3   L’os del maluc és fins i tot més sòlid que el ciment.
4   El cor de les dones generalment batega més ràpid que el dels homes.
5   Hi ha aproximadament 1 milió de bacteris a cada peu.
6   Les dones parpellegen el doble que els homes.
7   La pell d’una persona arriba a pesar el doble que el seu cervell.
8   El cos fa servir fins a 300 músculs només per mantenir-nos en equilibri estant dempeus.
9   Sense la saliva no podem dissoldre els aliments ni tampoc assaborir-los.
10 La pols de cada casa i espai públic conté una quantitat enorme de cèl·lules mortes de la nostra pell.

Digues-me com dorms i et diré com ets

Segons un estudi de la BBC, la posició en què dorms defineix la teva personalitat …¿Serà cert? Segons informa, únicament hi ha 6 posicions per dormir, reflectides en l’anterior fotografia.

* Posició fetal (Foetus) 41%: Aparenten ser forts però en realitat són sensibles de cor.Quan acaben de conèixer a algú poden ser tímids, però aviat es relaxen. Aquesta és la posició més comuna al dormir, el 41% de les persones que van participar en el projecte així ho corroboren. Tant els homes com les dones tendeixen per igual a adoptar aquesta postura.

* Posició de tronc (Log) 15%: Estirat de costat amb les cames i braços alineats amb el cos. Els que dormen així són gent molt sociable, que s’entén amb la majoria i els encanta formar part grups socials. Confien en els estranys i són ingenus.

* Posició d’anhel (Yearner) 13%: Estirat de costat amb les cames alineades al cos i elsbraços estirats com si anés a agafar alguna cosa. De naturalesa oberta però també potarribar a ser recelós i cínic. Són lents a l’hora de prendre decisions, però un cop presesés molt difícil fer-los canviar d’opinió.

* Posició de soldat (Soldier) 8%: Estirat sobre l’esquena amb els braços i cames estirats.Són generalment reservats i no els agraden els aldarulls. Es fixen grans metes.

* Posició de caiguda lliure (Freefall) 7%: Estirat cap per avall amb les cames estirades iels braços doblegats cap el coixí. Gent sociable i descarada a la vegada, també poden arribar a ser una mica neuròtics i susceptibles. No els agrada la crítica ni les situacions extremes.

* Posició d’estrelles de mar (Starfish) 5%: Estirat panxa en laire amb les cames estiradesi els braços doblegats cap el coixí. Són bons amics, sempre atents a l’hora d’escoltar els altres, ofereixen ajuda quan es necessita. No els agrada ser el centre d’atenció i procuren un segon pla.

Encara que aquests estudis siguin prou fiables no són certs al cent per cent i resulten al mateix temps ambigus i interessants, com la grafologia.

el 2000 en el 1900

Així serà l’any 2000

Aquí va una curiosa col·lecció de cromolitografies pertanyent a la Biblioteca Nacional de França que mostren com imaginava l’autor l’any 1910, suposadament un tal Villemard, com seria la vida l’any 2000 amb els seus avenços i meravelles tecnològiques.

S’especula que aquestes col·leccions eren dibuixades per incloure-les en “comestibles” o altres productes, més o menys com col·leccionables de cromos. És curiós veure com a aquest autor en particular, tot i que va imaginar mil i un enginys futuristes, no se li va passar pel cap que després d’un segle la gent pogués canviar la seva manera de vestir i així els mostra, abillats a la moda vuitcentista.

A la primera postal veiem als bombers alats del futur, és una cosa lògica. Hi ha algun mètode millor per apagar els focs que les altures?

Aquí veiem al robot-sastre, d’una banda es fica la tela i surt ja tallada i cosida a la mesura.

¿Vaixell? Globus aerostàtic? … El que sigui, però, amb la bandera de França.

Aquí veiem un jove tirant de la maneta a la màquina del saber. Es espremen els llibres i es passen per cable als joves del futur, amb els seus mitjons del futur …

(Vegeu que només els rossos són capaços d’aprendre d’aquesta manera.)

Un arquitecte en una caseta dirigeix ​​mitjançant robots la construcció de l’obra. La idea no ha arribat a quallar, però si que han pres la caseta per dissenyar els WC portàtils de les obres.

Una teleconferència a distància, l’operari de la maquinària també treballa com a organista a l’església.

L’home dicta una carta a viva veu i automàticament les seves paraules es transcriuen al paper. Aquesta idea mai va arribar a triomfar per un fet clar: aquestes màquines no porten minifaldilla.

El bany autòmat, un somni per complir per a milions de dones. De moment la tecnologia no ho ha aconseguit i s’ha quedat amb la cosa  rodona en el mirall amb mil augments en què els grans semblen el volcà Krakatoa.

Un altre enginy sorprenent, la barberia automàtica. En aquest cas si que és una llàstima que encara no existeixi perquè aposto a que aquesta màquina tallava millor els cabells que molts perruquers, jeje

Senyor, la seva dona li envia un cilindre de cera perquè l’escolti en el fonògraf. “Alfons, si us plau ¡¡Ves al autobarber i talla’t aquestes patilles, per Déu”

Tothom tindrà petits aeroplans per desplaçar-se per la ciutat i no hi haurà els alcoholímetres ni la guàrdia civil.

En el futur hi haurà veloces bicicletes, però no es coneixerà l’aerodinàmica i es posaran de moda els cascos romans.

Si algú s’escapa de la presó, els vigilants el trobaran de seguida, i si alguna dona es despulla en davant d’una finestra, la trobaran encara més ràpid.

Aeroplans particulars de tot tipus, grans, petits, biplaça …

I com no, un parell de cops de porra per als voladors imprudents.

Patins a bateria. Per als que han perdut els punts del carnet de l’aeroplà.

Un tren París – Beijing. Vegeu l’altura del tren, una reivindicació que van fer tots els atropellats per tren del segle passat.

Com veieu, la idea dels avenços d’un segle a un altre és una mica desgavellada i no ens ho podem prendre a broma. ¿S’han de prendre a broma dins d’un segle les nostres prediccions presents sobre aquesta data? …

Font:

http://paleo-future.blogspot.com/2007/09/french-prints-show-year-2000-1910.html

El primer telèfon mòbil de la història.

Era un “miqueta” més gran que els d’ara.

Aquest objecte que gairebé tots portem a sobre i que s’ha fet indispensable tot i que fa uns anys vivíem feliços sense ell, també té història encara que no ho sembli, i ja fa més de 100 anys el va idear un electricista anomenat Nathan Stubblefield. Malauradament, i com molts genis, va morir oblidat i pobre sense saber l’abast de la seva idea.

El telèfon mòbil, ofereix unes dades de vertigen que el confirmen com un dels invents del segle, amb gairebé 5.000 milions de terminals i alguns exemples espectaculars com que són robats més de 10.000 mòbils cada mes només al Regne Unit, que hi ha a Europa 96 mòbils per cada 100 habitants o per exemple a l’Índia es compren en un mes 6 milions d’aquests aparells, el mòbil ha irromput en les nostres vides de manera gairebé insubstituïble, però, quin és el seu origen?.

Malgrat que l’enciclopèdia britànica recull com a amo de la patent del radiotelèfon a George Sweigert el 1969, i Martin Cooper de Motorola inventor del primer telèfon mòbil funcional d’ús públic el 1973, la idea es remunta bastants anys enrere, i de fet es reconeix la invenció i desenvolupament del concepte de telefonia mòbil a Nathan B. Stubblefield el 1902, i la seva patent den 1908.

Nathan provant el seu invent al jardí

Nathan era un humil electricista autodidacta de Kentucky que el 1902 va idear un sistema de radiodifusió entre diversos receptors que va provar en una plaça de Murray, Kentucky. El seu abast era de800 metres i necessitava un pal que servia d’antena de 36 metres d’alt i unes grans bobines amb forma de roda. La idea era comunicar-se amb un telèfon fix podent l’emissor moure-l d’un costat a un altre, a través de camps magnètics, i el sistema va funcionar demostrant que podia comunicar-se amb diversos receptors tot i estar canviant d’ubicació, la idea original del telèfon mòbil.

Idees de Nathan per a l’ús dels camps magnètics aplicats a la seva idea.

Encoratjat per l’èxit de la seva idea, va patentar el 1908 una nova versió millorada amb la idea de poder comunicar-se amb el moviment de vehicles com vaixells i diligències.

Però Nathan no va vendre ni un sol dels seus invents, i amb 6 fills, es va sumir en la pobresa extrema, ja que havia gastat tots els seus diners en els seus invents. La seva obsessió perquè no li robessin la idea el va portar a ser molt reservat i gelós amb que algú s’acostés a la seva propietat, on guardava els seus prototips.

La seva dona va acabar abandonant-lo, i Nathan es va veure obligat a vagar d’una banda a l’altra fins que va morir el 1928, i en no tenir diners va ser enterrat en una tomba anònima, sense saber que 100 anys després la seva idea seria un dels invents més cèlebres de la tecnologia.

El fundador de Virgin, Richard Branson va dir d’ell en el 100 aniversari de la seva invenció: “Nathan és el pare del telèfon mòbil i m’emociona que podem celebrar el 100 aniversari de la seva invenció que d’alguna manera va sortir per canviar la manera en que el món es comunica “.

George Sweigert

A partir de la seva mort, el projecte va quedar aparcat fins que el 1969 George Sweigert, crea el concepte de radiotelefonia, basat en les idees de Nathan.

Martin Cooper i el Motorola DynaTAC.

El 1973, Martin Cooper, que treballava en Motorola aconsegueix ser el primer a fer una trucada des d’un telèfon portàtil, curiosament a l’empresa de la competència AT & T. A partir d’aquí hi ha una voràgine de diverses empreses per intentar aconseguir portar la telefonia fins a la gent del carrer, creant un mercat d’innombrables beneficis, i caldria esperar fins a 1988 quan de nou Martin Cooper llança a nivell d’usuari el Motorola DynaTAC, de més d’1 kgde pes, i amb una autonomia de gairebé una hora de conversa, això si, de moment el seu públic només podien ser les butxaques més benestants.

A partir d’aquí, la història és coneguda i la histèria per aconseguir-ne un, que ha passat en molts casos d’estimar-lo a desitjar de vegades estampar-lo contra la paret.

Font:

http://www.icehouse.net/john1/stubblefield.html

http://www.20minutos.es/noticia/379494/0/primer/movil/invento/