Viatjar al futur, un mite científicament possible.

 viatgers del futur…

A principis del segle XX, el físic Albert Einstein va demostrar que el temps podia «manipular-se». Des de llavors, científics de primer nivell centrer els seus esforços en la recerca del «Grial de la física»: desenvolupar el primer artefacte que possibiliti el viatge a altres èpoques. Un objectiu que, gràcies als fascinants descobriments de les últimes dècades, estem més a prop d’aconseguir. Llavors, ¿no estarem sent visitats per astronautes del futur? Són els OVNIs aeronaus pilotades per éssers humans de l’any 4.000 o 5.000?

El 1905, un gris funcionari del Departament de Patents de Berna (Suïssa) va canviar la concepció del món com no ho havia fet ningú en la història. Sense aparells ni possibilitat d’entrar en un laboratori de Física, únicament amb un llapis i un paper i la seva prodigiosa ment, va enunciar la Teoria de la Relativitat Especial. Òbviament, ens estem referint a Albert Einstein, el científic més important fins al moment, el responsable de «matar» al «temps». Segons la seva hipòtesi, després comprovada àmpliament mitjançant l’experimentació, el temps lineal és només una convenció dels éssers humans, però la realitat és molt diferent. El seu descobriment suposava, entre d’altres assumptes, que viatjar al futur no només era possible, sinó que ja ho estàvem fent, encara que a molt petita escala.

Per resumir-ho: el temps és elàstic, ja que depèn de la velocitat a la qual ens moguem. Si mentre vostè, amic lector, està llegint aquest article, jo vol·lo en un avió de Madrid a Santiago, el nostre temps no serà el mateix. De fet, per a mi serà d’unes quantes cent milionèsimes de segon inferior respecte a vostè. En altres paraules: sóc una ínfima fracció de segon més jove que el lector d’ANY / ZERO. El 1971, els físics Joe Hafele i Richard Keating van comprovar experimentalment aquesta estranya “propietat” del temps.Introduint uns rellotges atòmics d’alta precisió en uns avions que volaven al voltant del món, i els van sincronitzar amb altres en un laboratori. El resultat no va deixar cap dubte: el temps transcorria més lentament en els avions.

Einstein també va fer un altre transcendental descobriment: res pot superar la velocitat de la llum, és a dir, 300.000 quilòmetres per segon. Per tant, aquesta és la barrera a la qual podríem accelerar una nau per viatjar al futur. Ara bé, si algun dia aconseguíssim construir un aparell volador que arribés la meitat d’aquesta velocitat, el temps s’alentirà un 13%. Al 99% de la velocitat de la llum, serà set vegades més lent. En altres paraules: mentre que per als astronautes que viatjaran en aquest hipotètic aparell haurien passat 8, 5 segons, els terrícoles hauríem consumit un minut de les nostres vides. Suposem que els tripulants d’aquesta nau estan un any volant per l’espai a gairebé 300.000 quilòmetres per segon. Quan aterrin al planeta Terra, aquí hauran transcorregut set anys. Per tant, aconseguirien fer un salt de sis anys cap al futur.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s