Tecnologia oculta i terratrèmols a la carta

Tenen alguns països la tecnologia per crear terratrèmols?

El gran terratrèmol que el 30 maig 2007 va assolar l’Afganistan, provocant prop de 5.000 morts, va ser una catàstrofe que a molts científics no va sorprendre gaire. Des de la veïna república de Tadjikistan, un dels antics estats de la URSS, diversos científics d’origen rus no van dubtar a afirmar que el sisme no era més que una conseqüència de les proves nuclears que dies abans havien realitzat Índia i Pakistan. L’11 de de maig l’Índia havia efectuat una prova nuclear subterrània, que va ser seguida l’endemà passat per una altra més. Pakistan, el seu adversari regional, no es va quedar amb els braços creuats i el mateix 30 de maig va fer almenys cinc assajos nuclears al desert de Rajasthan. Pel que sembla, van ser massa detonacions nuclears per a l’estabilitat sísmica de la zona i es van cobrar un cruel peatge de víctimes al veí Afganistan.

La possibilitat de provocar terratrèmols amb armes nuclears no s’ha descobert ara. Fa gairebé deu anys, l’abril de 1999, el professor de Geografia de la Universitat de New Brunswick Frederickton (Canadà) Gary Whiteford va presentar un treball en el marc de la II Conferència Internacional sobre Nacions Unides i Pau Mundial en què indicava que havia evidències que certs sismes dels anys anteriors estaven relacionats amb explosions nuclears. No sembla probable que aquesta dada passés desapercebut a les autoritats militars de les grans potències, que sens dubte havien desenvolupat plans per fer una guerra sísmica que podria generar el caos i bloquejar les vies de subministrament d’un país enemic en cas de conflicte. Segons diferents estudis, entre 1951 i 1988 almenys 32 terratrèmols molt destructius van estar precedits per una explosió nuclear que es va produir entre un i quatre dies abans, la majoria el mateix dia de la prova. Aquests sismes van causar almenys un milió de morts, víctimes innocents de l’ànsia dels poderosos per desenvolupar una arma mortífera de destrucció global.

El complot Haarp

Les possibles petjades d’una explosió nuclear a l’epicentre del terratrèmol que va assotar la regió xinesa de Sichuan al maig de 2008 no són els únics fets anòmals que el van acompanyar. En les hores prèvies nombrosos testimonis van poder apreciar l’aparició d’unes estranyes acumulacions de núvols de colors sobre la zona pròxima a l’epicentre, uns núvols de sorprenent aparença que recordaven les estranyes llums que van il·luminar el cel de la regió de Tangshan (Xina) moments abans que un altre terrible moviment de terra acabés amb la vida de prop de 250.000 persones el 28 de juliol de 1976. Ambdós fenòmens van ser fotografiats per alguns dels nombrosos testimonis, i l’estudi d’aquestes imatges va donar peu a algunes teories sobre el seu suposat origen artificial. En el terratrèmol de 1976 es va constatar que molts arbres presentaven les fulles cremades i retorçades, com si haguessin estat afectades en una extensa zona per alguna cosa semblant a una poderosa radiació de microones. La responsable d’aquests estranys efectes podria ser l’energia generada a través d’alguns avançats programes militars d’ocupació de radiacions electromagnètiques. Més recentment, el Projecte HAARP-sigles que corresponen en anglès a “Programa de Recerca Activa de les Aurores amb Alta Freqüència” – és un dels principals sospitosos de la utilització d’aquestes tecnologies. El seu propòsit és aparentment innocent, l’estudi de les aurores boreals i l’atmosfera, però molts investigadors creuen que amaga unes finalitats més ambiciosos i sinistres. Des del enorme complex d’antenes que manté desplegat a Alaska (EUA) és possible emetre grans quantitats d’energia electromagnètica a l’alta atmosfera. Molts investigadors creuen que, després de rebotar a la ionosfera, aquestes ones es dirigeixen posteriorment contra l’escorça terrestre i poden produir terratrèmols. Segons diversos investigadors que han estudiat com es podrien crear terratrèmols a través de les microones de HAARP, aquestes escalfen la ionosfera, la qual cosa fa que aquesta capa ascendeixi i generi un descens d’una enorme massa d’aire, que finalment provoca el moviment sísmic. Abans d’un dels terratrèmols de la Xina un satèl·lit taiwanès va detectar una reducció del 50% de l’energia elèctrica en la ionosfera sobre l’àrea en què es va produir el moviment de terra, un fet compatible amb la tesi que els atribueix a les ones de HAARP. El sisme es podria deure a la ressonància de les ones en el subsòl, el que provocaria la vibració de les diferents capes. També és possible que les microones d’alta energia escalfin l’aigua subterrània de forma semblant a com s’escalfa l’aigua en un forn basat en aquesta tecnologia i que l’augment de la pressió interna en les diferents capes subterrànies acabes provocant el terratrèmol. En el cas del terratrèmol de la Xina de 1976 l’espectacularitat dels fenòmens que van ocórrer durant els dies previs va arribar fins a les pàgines de diaris del prestigi com The New York Times, que va informar que poc abans el cel s’havia il·luminat, com si es fes de dia tot i que eren dos quarts de quatre de la matinada, amb llums multicolors en què predominaven el blanc i el vermell.

guerra freda

Dos anys després, el doctor Andrija Puharich va escriure que aquest sisme havia estat envoltat d’unes circumstàncies que el feien especial. Ja llavors era un secret a veus que tant Estats Units com la seva antagonista, la Unió Soviètica, portaven anys desenvolupant tècniques de control ambiental. Com a exemple d’aquesta part encara poc coneguda de la Guerra Freda es pot recordar que 24 dies abans del terratrèmol de Tangshan els serveis d’escolta del departament de Seguretat Nacional dels EUA registrar un augment de la intensitat de les emissions a la banda de freqüències ultrallargues, al voltant dels 10 Hz, procedents de la URSS. Una freqüència que ja se sabia per anteriors investigacions que podria afectar a l’escorça terrestre. Poc després, el 1981, el diari The Washington Post va publicar una informació en què relacionava l’increment de terratrèmols entre els anys 1979 i 1980 -al voltant d’un 30% més, amb cinc vegades més víctimes mortals- amb l’augment de les senyals radioelèctriques d’ona molt llarga, procedents tant dels Estats Units com de la URSS. Tampoc sembla una casualitat que moments abans de diversos terratrèmols -com els que es van produir al sud de Califòrnia en els anys 1986 i 1987 i els d’Armènia i Japó el 1989 – es detectessin des dels satèl·lits d’observació unes misterioses ones radioelèctriques

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s