Per què és millor i més eficient caminar ràpid que córrer?

Per arribar del punt “A” al punt “B” el més ràpid possible, el millor és córrer, però per fer aquest mateix trajecte i gastar la major quantitat de calories possibles, no és  eficient córrer,  és millor i més eficaç caminar veloçment. Per corroborar això, proposo als que corren que facin la següent  experiència: amb cronòmetre en mà primer corrin cent metres, prenguin el temps que van trigar a recórrer aquesta distància, després tractin de fer

Per arribar del punt “A” al punt “B” el més ràpid possible, el millor és córrer, però per fer aquest mateix trajecte i gastar la major quantitat de calories possibles, no és eficient córrer, és millor i més eficaç caminar veloçment. Per corroborar això, proposo als que corren que facin la següent experiència: amb cronòmetre en mà primer corrin cent metres, prenguin el temps que van trigar a recórrer aquesta distància, després tractin de fer aquest mateix temps, però caminant veloçment. Veuran que el consum d’energia és molt més gran.

Quan, per exemple, anem apurats per agafar el tren i veiem que se’ns fa tard, primer caminem ràpid, però arriba un punt en què la velocitat no s’aconsegueix si no es canvia de pas, és a dir que passem de caminar a córrer, de no fer-ho perdríem el tren.

Explicar-ho és molt senzill, suposem que hem de fer un recorregut X en un vehicle … En partir posem primera, després la segona i així correlativament. Per què fem això …? Doncs per no reescalfar el motor i de pas estalviem combustible. Imaginin el desgast de la màquina si féssim el recorregut en primera … Un altre exemple són els canvis que es fan a la bicicleta, es trien plats més grans i pinyons més petits per adquirir velocitat, si no és així estaríem marxant més lentament amb major consum d’energia.

Amb el cos passa una cosa similar, el caminar i córrer és el mateix que canviar de velocitat en una màquina, amb només primera i segona. (L’ésser humà no trota, camina i corre. Trotar només ho fan els quadrúpedes, que caminen, troten i galopen)

Però córrer qualsevol ho fa, no cal gaire tècnica per aconseguir-ho … només l’adaptació del cos a l’esforç físic. Caminar veloçment és molt més complicat. L’esport de “caminar ràpid” en la seva culminació es diu “Marxa Atlètica” i està acceptat en els Jocs Olímpics des de fa molts anys.

Els braços són els contrapesos del cos, no es podria caminar ni córrer sense ells ja que ens desvariem del tot … Per córrer, naturalment doblegant-los pels colzes, seria impossible fer-ho si no fos així … El mateix que per marxar. (D’ara endavant anomenaré així a “caminar ràpid”. Succeeix el mateix que amb un pèndol, tal és la funció que compleixen les extremitats superiors. Com més llarg, més lenta la seva anada i tornada … per aquesta raó, cal escurçar en un 50% el pèndol dels braços, com …? ¿Tallant-los …? No … Doblegant pels colzes … El puny tancat però sense crispar, el seu recorregut ha de ser, des de la costura del pantaló fins al centre del pit. El cap dret per al millor ingrés d’aire per les fosses nasals, mai per la boca. L’esquena recta. I el més difícil, l’empremta que es deixa s’ha de veure, no una a un costat de la altra sinó una davant de l’altra, és a dir que la planta dels peus han de recolzar-se en la mateixa línia. Els passos han de ser el més llargs possibles, això s’aconsegueix amb el moviment del maluc acompanyant el de la cama corresponent, és clar que no ha de ser exagerat … Encara que hem dir que el moviment del maluc s’adquireix amb el pràctica, el mateix que el caminar donant suport a la planta dels peus sempre en la mateixa línia …  Sense aquesta tècnica no es pot anar més ràpid que 10 ‘per quilòmetre.

Abans de començar amb aquesta pràctica, recomano que el que té més de 45 o 50 anys, o menys i sigui fumador o estigui excedit en el seu pes, s’ha de fer un control pel metge ja que l’exigència a l’organisme és moltes vegades superior a córrer. (Unavolta a la pista amb aquesta tècnica equival com a mínim a tres voltes corrent) Per tant és molt perillós fer-ho sense prescripció mèdica. A continuació els temps segons el tipus de caminada:

Caminada de passeig o “Mirant vidrieres”: Entre 19 ‘i 11’ X km.

Caminada enèrgica: entre 10 ‘i 9’30”X km.

Caminada aeròbica o d’alta intensitat: entre 8’30”i 6 ‘X km.

Marxa atlètica: menys de 6 ‘X km. (Només per a esportistes especialitzats)

Provin i després m’expliquen …

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s